Grups de lleure per a adolescentseducant les habilitats socials per a la promoció de la salut mental positiva

  1. Naiara Ozamiz Etxebarria 1
  2. Eneritz Jiménez-Etxebarria 1
  3. Maitane Picaza Gorrochategui 1
  1. 1 Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea
    info

    Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea

    Lejona, España

    ROR https://ror.org/000xsnr85

Journal:
Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa

ISSN: 2339-6954 1135-085X

Year of publication: 2019

Issue Title: Lleure, acció sociocultural i educació

Issue: 73

Pages: 97-116

Type: Article

More publications in: Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa

Abstract

Promoting positive mental health involves such important issues as social skills as well as the competencies to successfully manage life changes. One might also note that positive mental health is the skill to actively influence one’s environment. Positive mental health indicators are: positive selfesteem, assertiveness and the ability to live life happily while accepting one’s own limits. These qualities are not merely the absence of illness – they also indicate the ability to cope with everyday situations. Promoting positive mental health entails suggesting activities and habits and organising events and meetings. Noting that adolescence is a transitional period when a person’s identity is created, this paper emphasises the importance of developing social skills in order to enable adaptation and social interaction at that stage. To this end, an intervention is designed that includes the groups of social skills that can be encoura-ged, conducted in six sessions within the framework of educational free time (EFT). The paper also introduces EFT spaces promoted by local authorities as possible ways of generating opportunities to achieve benefits at both personal and community level. The study also concludes that it is possible to work on healthy personal development within the framework of leisure and educational free time at the stage of adolescence.

Bibliographic References

  • Andreu, C.(2008). Desarrollo comunitario: estrategias de intervención y rol de la educadora social. Revista de Educación Social, RES, 7.
  • Argyle, M.; Kendon, A. (1967). The Experimental Analysis of Social Performance. En L. Berkowitz (Eds.),
  • Advances in Experimental Social Psychology, 55-98. Nova York: Academic Press.
  • Aycart, E.; Emezabal, M.; González, K.; López, L.; Mariñelarena, I.;
  • Monferrer, R.(2017). La educación en el tiempo libre como servicio público para adolescentes: Gazteleku.
  • Revista de Educación Social, RES, 24, 554-561.
  • Bandura, A. (1962). Social Learning through Imitation. University of Nebraska Press: Lincoln, NE.
  • Barra, E. (1987). El desarrollo moral. Una introducción a la teoría de Kohlberg.
  • Revista Latinoamericana de Psicología, 19 (1), 7-18.
  • Bauman, Z. (2007). Amor líquido. Acerca de la fragilidad de los vínculos humanos. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
  • Bion, W. R. (1963). Experiencias en grupos. Buenos Aires: Paidos. Bocetos de la belleza real(25/04/2013). [Vídeo]. Recuperat de https://youtu.be/8vajPdZhXEo
  • Caballo, V. (2007). Manual de evaluación y entrenamiento de las habilidades sociales.
  • Madrid: Siglo XXI de España.
  • Cadena de favors (15/05/2012). [Vídeo]. Recuperat de https://youtu.be/8Gosg1ybxTU
  • Cáceres, M. D.; Brandle, G.; Ruiz, J. A. (2017). Sociabilidad virtual: la interacción social en el ecosistema digital.
  • Historia y comunicación social, 22 (1), 233-247.
  • Carmona, M.; López, J. (2015). Autoconcepto, dificultades interpersonales, habilidades sociales y conductas asertivas en adolescentes // Self-concept, interpersonal difficulties, social skills & assertiveness in teenagers.
  • REOP -Revista Española de Orientación y Psicopedagogía. 26. 42.
  • Castanyer, O. (2004). La asertividad: Expresión de una sana autoestima. Bilbao: Editorial Descleé de Brouewer, S.A. 2. Del Prette, Z.; Del Prette, A. (2003). Psicología de las habilidades sociales:
  • terapia y educación. Revista Evaluar. 3 (1). Del revés. Docter, P.; Del Carmen, R. (Director). (2015). [Vídeo] Recuperat de https://youtu.be/wsIvR1nClK0
  • Eceiza, M.; Arrieta, M.; Goñi, A. (2008). Habilidades sociales y contextos de la conducta social. Revista de psicodidáctica, 13(1), 11-26.
  • Erikson, E. H. (1968). Identity: youth and crisis. Oxford, England: Norton & Co.
  • Fieke, D.; Van Genugten, L.; Diekstra, R.; Gravesteijn, C.; Fekkes, M.; Kuiper, R.; Kocken, P. (2019). A Social Gradient in the Effects of the Skills for Life Program on Self‐Efficacy and Mental Wellbeing of Adolescent Stu-dents. J Sch Health, 89 (7), 587-595.
  • Gaete, V. (2015). Desarrollo psicosocial del adolescente. Revista chilena de pediatría, 86(6), 436-443.
  • https://dx.doi.org/10.1016/j.rchipe.2015.07.005
  • García, A. D. (2010). Estudio sobre el asertividad y las habilidades sociales en el alumnado de Educación Social.
  • Revista de educación XXI, 12, 225-239.
  • García, M.; Magaz, A. (1994). Los autoinformes de actitudes y valores en las interacciones sociales: ADCAs. Bilbao: COHS. Consultores en Ciencias Humanas.
  • García, F.; Musitu, G. (2001). AF5 Autoconcepto Forma 5. Madrid: Tea.
  • Gezuraga, M.; Bilbao, S.; Etxebarria, G. (2019). Personas migrantes y refugiadas. Revisando conceptos, políticas y orientándonos a una inclusión a través del tiempo libre educativo En I. Alonso & K. Artetxe, Educación en el tiempo libre: la inclusión en el centro (p. 53-68). Barcelona: Octaedro.
  • Gil, F.; Cantero, F. J.; Antino, M. (2013). Tendencias actuales en el ámbito de las habilidades sociales.
  • Apuntes de Psicología, 31(1), 51-57.
  • Gil F.; León J. M.;Jarana E. (1995). Habilidades Sociales y Salud. Madrid: Biblioteca Eudema.
  • Gimeno, J.(2008). El valor del tiempo en educación. Madrid: Morata.
  • Gismero, E.(2000). EHS: escala de habilidades sociales. Madrid: TEA ediciones.
  • Inglés Saura, C. J.; Méndez, F. X.; Hidalgo, M. D. (2000). Cuestionario de Evaluación de Dificultades Interpersonales en la Adolescencia. Psycothema, 12, 390-398.
  • Kohlberg, L. (1971). Stages of moral development.Sullivan (Eds.). Toronto: University of Toronto Press.
  • Liu, Y. C.; Hsu, Y. C.(2013). Predicting adolescent deviant behaviors through data mining techniques.
  • Educational Technology & Society, 16 (1), 295-308.
  • Lizeretti, N. (2012). Terapia basada en inteligencia emocional. Lleida: Milenio.
  • Lobo, J. L.; Menchén, F. (2004). Libertad y responsabilidad en el tiempo libre. Estrategias y pautas para padres y educadores. Madrid: Pirámide.
  • Maya, C. L. (2010). La ocupación del tiempo libre: una propuesta para la formación integral del adolescente.
  • Revista electrónica, 13, 1-10.
  • Monzón, J. (2003). El tiempo libre educativo como ámbito de prevención. Revista Española de Drogodependencias,28 (2), 121-127.
  • Morata, T. (2015). El temps lliure educatiu davant la societat del segle XXI. Cap a la construcció d’identitats personals i de ciutadania activa. Tercer congrés del temps lliure i educatiu. 16 -17 d’octubre. Barcelona.
  • Morata, T.; Alonso, I. (2019). El tiempo libre educativo, clave en la construcción de identidades personales, ciudadanía activa y sociedades inclusivas. En: I. Alonso, K. Artetxe, Educación en el tiempo libre: la inclusión en
  • el centro. Barcelona: Octaedro.
  • Morata, T.; Garreta, F. (2012). El temps lliure educatiu com a dinamitzador i/o activador de comunitat/s.
  • Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 50, 11-29.
  • Muñoz, M.; Olmos, S. (2010). Adolescencia, tiempo libre y educación. Un estudio con alumnos de la ESO.
  • Educación XXL, 13, 139-162
  • Organització Mundial de la Salut (OMS) (2011). Riesgos para la salud de los jóvenes. Recuperat de: http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs345/es/index.html
  • Piaget, J.(1964). Cognitive Development in Children. Journal of research in science teaching, 2,176- 186.
  • Oyarzún, G.; Estrada, C.; Pino, E.; Oyarzún, M. (2012). Habilidades sociales y rendimiento académico: una mirada desde el género. Acta colombiana de psicología, 15 (2), 21-28.
  • Ricoy, M. C.; Fernández, C. (2016). Prácticas y recursos de ocio en la adolescencia. Educatio Siglo XXI, 34,103-124.
  • Roman, G.; Alonso, I.; Berasategi, N. (2018). El tiempo libre educativo como recurso para la inclusión de las personas migrantes y refugiadas: diagnóstico y aproximación a las buenas prácticas en la Comunidad Autónoma
  • Vasca. Zerbitzuan 66, 49-60.
  • Sáez, L. (2019). Educadors socials a l’escola: el seu sentit, noves necessitats i noves estratègies.
  • Educació Social. Revista d ́Intervenció Socioeducativa, 71, 15-38.
  • Salter, A. (1949). Conditioned reflex therapy. New York: Farrar, Strauss and Giroux.
  • Sanders, R. (2013). Adolescent Psychosocial, Social, and Cognitive Development. Pediatrics in Review,34(8), 354-8.
  • Sarrate, M. L. (2008). Ocio y tiempo libre en los centros educativos. Bordon, 60(4), 51-61.
  • Saz-Marín, A. I. (2007). S.O.S. Adolescentes. Madrid: Aguilar.
  • Soler, P. (2012). La animación socioculural. Una estrategia para el desarrollo y el empoderamiento de comunidades. Barcelona: Editorial UOC.
  • Stepp, S. D.; Pardini, D. A.; Loeber, R.; Morris, N. A. (2011). The relation between adolescent social competence and young adult delinquency and educational attainment among at-risk youth: The mediating role of peer delinquency. The canadian journal of Psychiatry, 56(8), 457-465.
  • Torres, M. V.; Sánchez, Á. M.; Jiménez, M.(2007). Las relaciones sociales en la infancia y en la adolescencia y sus problemas. España: Pirámide.
  • Thorndike, E. L. (1920).Intelligence and its uses. Harper ́s Magazine, 140, 227-235.
  • Wolpe, J. (1958). Psychotherapy by reciprocal inhibition. Palo Alto, California: Standford University.