Ús observat i declarat de la llengua. Aportació metodològica basada en el cas del basc

  1. Iñaki Iurrebaso
Revista:
Llengua, societat i comunicació: revista de sociolingüística de la Universitat de Barcelona

ISSN: 1697-5928

Año de publicación: 2017

Número: 15

Páginas: 23-35

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Llengua, societat i comunicació: revista de sociolingüística de la Universitat de Barcelona

Resumen

A Euskal Herria existeixen dos estudis bàsics que aporten informació rellevant per conèixer els usos lingüístics de la població: l’operació basada en l’observació sistemàtica denominada Mediació a Euskal Herria de l’ús de l’euskera (MEHUE) y l’Enquesta Sociolingüística (ESL). Les dades que aporten ambdues fonts, no obstant, no són directament comparables. En aquest article es presenta una proposta metodològica per homogeneïtzar les dades provinents d’ambdues fonts i poder realitzar així una lectura global sobre el tema. Un cop homogeneïtzades i recalculades les dades, es realitza un primer anàlisi sobre el desajustament entre l’índex d’ús de l’euskera recollit mitjançant tècniques d’observació i l’ús declarat a les enquestes. L’anàlisi comparada de les dades de les dues fonts demostra que l’ús declarat a les enquestes és clarament superior a l’ús recollir mitjançant l’observació.

Referencias bibliográficas

  • Altuna, O. (2002): “Erabileraren Kale Neurketa. Ibilbidea eta metodologia” in Bat soziolinguistika aldizkaria, 43. Zenbakia.
  • Altuna, O., Iurrebaso, I., Isasi, X., Martínez de Luna, I., Ramos, R., & Uranga, B. (2012). Hizkuntzen Kale-erabileraren VI. Neurketa, 2011. Emaitza nagusiak. Bat: Soziolinguistika aldizkaria, (84), 31–58.
  • Altuna, O. eta Basurto, A. (2013): Hizkuntza-erabilera behaketa bidez neurtzeko GidaMetodologikoa. Eusko Jaurlaritza, Andoain.
  • Erize, X. (2016). Euskal herritarren portaera linguistikoen motibo subektiboen bilakaera (1991-2016), eta aurrera begirako bideak. Bat: Soziolinguistika aldizkaria, (99), 113–177.
  • Eusko Jaurlaritza (2003): Euskal Herriko Soziolinguistikazko Inkesta 2001. Euskararen Jarraipena III Eusko Jaurlaritza, Vitoria-Gasteiz.
  • Eusko Jaurlaritza (2008): IV. Inkesta Soziolinguistikoa. 2006: Euskal Autonomia Erkidegoa, Iparraldea, Nafarroa, Euskal Herria. Eusko Jaurlaritza, Vitoria-Gasteiz.
  • Eusko Jaurlaritza (2013): V. Inkesta Soziolinguistikoa. 2011: Euskal Herria, Euskal Autonomia Erkidegoa, Nafarroa, Iparraldea. Eusko Jaurlaritza, Vitoria-Gasteiz.
  • Eusko Jaurlaritza, Nafarroako Gobernua eta EKE (1997-1998): Euskal Herriko Soziolinguistikazko Inkesta 1996. Euskararen Jarraipena II. Eusko Jaurlaritza, Nafarroako Gobernua, EKE.
  • Eusko Jaurlaritza-Nafarroako Gobernua (1995): Euskararen Jarraipena. Eusko Jaurlaritza-Nafarroako Gobernua, 1995.
  • Galindo, M., Vila i Moreno, F. X. (2009). Els factors explicatius dels usos lingüístics informals entre l'alumnat català: llengua inicial, xarxes socials, competència i llengua vehicular d'ensenyament. Noves SL, hivern. http://www.gencat.cat/llengua/noves/noves/hm09hivern/docs/Galindo_vila.pdf
  • Iurrebaso, I. (2012a). Metodozko hainbat proposamen euskararen erabilera zertan den azterteko. Bat: Soziolinguistika aldizkaria, (84), 89–120.
  • Iurrebaso, I. (2012b). Euskararen erabilera zertan den. Premiazko diagnostiko bat datuen argitan. Bat: Soziolinguistika aldizkaria, (84), 103–120.
  • Larrañaga, I. (1985): “Euskararen erabilpen erreala Gipuzkoan”, in J. Ruiz Olabuenaga & J. A. Ozamiz (edk.): Hizkuntza minorizatuen soziologia. Ttarttalo, Donostia, 249-253.
Fuente de los datos: Dialnet