De qui son aquests nens?. El prematur extrem, tecnologia i societat

Laburpena

Paraula clau: prematuritat extremaHe volgut entendre, com a pediatre que ha treballat a àrees d'extrema pobresa a Centre Amèrica on l'assistència sanitària als petits es extremadament precària i una gastroenteritis pot ser mortal, l'assistència als prematurs extrems de menys de 28 setmanes al meus país. Inicialment nomes em va cridar l'atenció el diferent pressupost destinat aquí i allà als mateixos petits. Posteriorment des d'una perspectiva antropologia he volgut entendre el perquè els metges, els pares i mares i les institucions acceptem el risc de reanimar nens prematurs extrems o fetals.Aquests risc, assumit sobre la vida que viurà una altre persona que, per la seva immaduresa, no per cap patologia concreta, pot tenir seriosos handicaps per ser viscuda plenament, ha de respondre a una concepció determinada de la vida, de la família, de la maternitat i paternitat i de la finalitat de la medicina i no nomes perquè hi ha mitjans tècnics que faciliten la seva recuperació.En el meu treball de Tesis he intentat conèixer la problemàtica que representa la recuperació de la prematuritat extrema amb el dilema de si es pot fer tot el que tècnicament es factible o si s'han de posar límits tècnics i ètics en la seva aplicació.