D'Ermua a Patxi López (1996-2009)La complicitat de la premsa amb la política espanyola al País Basc

Resumen

La present tesi, titulada “D'Ermua a Patxi López (1996-2009): la complicitat de la premsa amb la política espanyola al País Basc”, té com a objectiu demostrar de quina manera i, fins a quin punt, la premsa de Madrid ha estat i està al servei d'una estratègia política d'Estat per fer fora el nacionalisme basc del poder i l'esquerra abertzale de les institucions democràtiques. La presència del fenomen terrorista al País Basc i les eines per combatre'l han esdevingut, en darrer lloc, un pretext pels diferents governs espanyols, especialment els liderats pel Partit Popular (1996-2004), per estigmatitzar tots aquells àmbits de pensament allunyats de la seva doctrina d’Estat. És agosarat afirmar que els resultats de l'1 de març de 2009 són fruit d'una alteració en el recompte de les paperetes a les urnes, com algunes veus han apuntat, entre d'altres motius perquè no s'han vulnerat les regles del joc democràtic, sinó que aquestes de forma més subtil s'han modificat sota l'emparament legal (Llei de Partits Polítics, 2002). Ara bé, la present tesi parteix de la hipòtesi que aquest canvi de govern i, amb ell de rumb polític a Euskadi, esdevé la culminació d'un llarg procés per fer fora de les institucions l'ampli ventall que representa el nacionalisme basc. Un camí que s'inicià temporalment parlant l'any 1997 amb el cas Ermua, sota el govern de José María Aznar. Com si es tractés d'una croada personal, primer, contra ETA i, després, contra el nacionalisme basc, va dedicar les seves dues legislatures a orquestrar una manera de fer política, basada en el patriotisme espanyol, la distorsió dels fets i la criminalització de la dissidència. En aquest sentit, qualsevol sospitós de pensament alternatiu era titllat d'estar fora del marc constitucional. Un marc legal que el mateix Aznar deia ser-ne el seu principal garant. No es pot explicar, però, aquest procés, sense la participació directa dels mitjans de comunicació, com a actors cabdals en la configuració d'un determinat pensament que ha acabat pressionant la classe política sobretot, el llavors principal partit de l'oposició, el PSOE- i legitimant les eines que han possibilitat l'actual tomb de poder al País Basc.