La modelització d’una conca hidrogeològica a través d’activitats pràctiques

Resumen

La tesi Modelització d’una conca hidrogeològica a través de treballs pràctics té la finalitat d’analitzar la potencialitat d’un seguit d’activitats en què la teoria i la pràctica es treballen conjuntament en la modelització de components i processos de la dinàmica d’una conca hidrogeològica. Les activitats pràctiques, centrades en una maqueta dinàmica, estan relacionades entre elles i es combinen amb les posades en comú, ja sigui en petits grups o amb tots els participants. També s’estudien algunes limitacions que presenten les activitats i s’inclouen algunes propostes de millora. S’han definit tres objectius. El primer pretén relacionar les característiques del disseny de la maqueta amb els components i processos de la conca hidrogeològica que es modelitzen. El segon consisteix en identificar i analitzar les relacions que s’estableixen entre el món dels observables i el món de les idees durant la modelització del sistema conca i d’altres referents del món natural. Per acabar, el tercer es centra en detectar les potencialitats i les limitacions de les activitats pràctiques en la modelització d’una conca hidrogeològica, així com en fer propostes de millora. Per intentar assolir aquests objectius s’ha dut a terme una recerca qualitativa de tipus estudi de cas. S’ha fet el seguiment del desenvolupament de les activitats en dos grups de participants, alumnat de 2n de Batxillerat de l’Institut Manuel Blancafort de la Garriga de dos cursos consecutius (2009/10 i 2010/11) i una professora, que és la investigadora. L’assignatura on es van fer les activitats és Ciències de la Terra i del Medi Ambient. El curs 2009/10 el grup era d’onze alumnes, sent catorze el curs següent. L’anàlisi s’ha fet a partir de les transcripcions obtingudes de filmacions en vídeo i registres d’àudio dels dos cursos i s’ha complementat amb les transcripcions del grup de divuit alumnes del curs 2011/12, que no s’han analitzat en profunditat com les dels altres dos anys, però sí que han servit per aprofundir en alguns aspectes, i s’ha adjuntat una proposta feta per un alumne. Amb el primer objectiu es vol veure com es relaciona el disseny de la maqueta amb el referent del món natural que es modelitza i descriure com es representen els components i processos de la conca, i analitzar les conseqüències de les decisions del disseny original sobre aquesta representació. S’han inclòs també aportacions dels participants, tant de la professora com de l’alumnat, fruit de compartir reflexions, que han permès fer canvis estructurals i funcionals a les activitats. D’aquesta manera es produeix una millor comprensió del que es fa, promovent així una anàlisi més profunda sobre el que es vol representar i com es representa. Per fer l’anàlisi associada a l’objectiu 2 s’ha dissenyat un instrument en què s’han separat i a l’hora relacionat el món dels observables i el de les idees. L’instrument ha permès detectar quines converses són sobre l’anàlisi del disseny de la pràctica, quines es centren en la maqueta (o la pràctica) i les que estan relacionades amb altres observables. Els resultats han permès detectar quan es modelitza en relació a les aigües subterrànies des del punt de vista natural, quan des del punt de vista antropogènic, i quan es modelitza sobre l’evapotranspiració o la conca hidrogeològica com a sistema. En relació al tercer objectiu s’han descrit les potencialitats de les activitats en quant a la seva efectivitat segons Millar (2010), però també respecte a la superació de dificultats en relació a la conceptualització d’aspectes que la literatura demostra difícils d’assolir. També s’han indicat les limitacions que s’han trobat i s’han adjuntat algunes propostes de millora, que en alguns casos ja s’han dut a terme.