Historiografía sobre la Cataluña moderna1640 y 1714, pero ¿dónde queda 1702?

Referencias bibliográficas

• «Catalunya dins d’una Europa de monarquies compostes», Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 13-I, 1993, pp. 11-23, p.12.
• Ferro, Víctor, El Dret Public català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta, ed. Eumo, Vic, 1987 (edición manejada en este artículo). Nueva reimpresión en diferente formato, Farell Editors, Barcelona, 2015.
• «El control polític de les insaculacions del Consell de Cent de Barcelona (1652-1700)», Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 13-I, 1993, pp. 457-468.
• “Les institucions i formes d’organització militar catalanes abans de la Guerra dels Segadors”, Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 13-I, 1993, pp. 143-150.
• La rebelión de los catalanes. Un estudio sobre la decadencia de España, Siglo XXI, 2014, con Posfacio por Pablo Fernández Albaladejo y Julio Pardos Martínez, «John Elliott: el intruso a escena», pp. 614-631.
• La revolta catalana. Un estudi sobre la decadencia d’Espanya, 1966 Vicens-Vives, Col. Biografies catalanes: sèrie històrica; 3. Trad. de Josep Vallverdú; reeditado por Crítica, Barcelona, 1989, y por la Universitat de València, 2006.
• Arrieta, Jon, «La disputa en torno a la jurisdicción real en Cataluña (1585-1640): de la acumulación de la tensión a la explosión bélica», Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 15 (1995) pp. 33-93.
• Palos, Joan Lluis, «Les idees i la revolució catalana», Manuscrits. Revista d’història moderna, 20, 2002, pp. 277-292.
• Xavier Gil Pujol, «Catalunya i Aragó 1591-1592: Una solidaritat i dos destins», en Actes del Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya, vol. 2, p. 125-131. p. 128.
• Pérez Samper, Maria Àngels, Catalunya el 1640, Dos pobles en una cruïlla. Curial, Barcelona, 1992.
• Eva Serra en «Un quart de segle d’història moderna de Catalunya: Balanç historiogràfic aproximatiu», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, Núm. XXV (2014), p. 299-328.
• Simon i Tarrés, Antoni, Els origens ideològics de la Revolució catalana de 1640, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1999, p. 1.
• Villanueva López, Jesús, El concepto de soberanía en las polémicas previas a la revuelta catalana de 1640, tesis doctoral dirigida por el Dr. Antoni Simon Tarrés, Universidad Autónoma de Barcelona, 2002
• Política y discurso histórico en la España del siglo xVii. Las polémicas sobre los orígenes medievales de Cataluña, Publicaciones de la Universidad de Alicante, Alicante, 2004.
• Junqueras, Oriol, «Economia i pensament económic a la Catalunya de l’alta edat moderna (1520-1630)», Manuscrits. Revista d’història moderna, 21, 2003, pp. 213-217.
• Espino, Antonio, «¿Existió un ejército catalán en la Edad Moderna?», Manuscrits. Revista d’història moderna, 15, 1997, pp. 115-120.
• Serra, Eva, «Entre la ruptura i la continuïtat. Algunes consideracions a propòsit de la capacitat institucional de Catalunya durant la Guerra dels Segadors», Les Corts a Catalunya. Actes del Congrés d’Història institucional, 28, 29 i30 d’abril de l988, Barcelona, 1991
• Simon Tarrés, Antoni; Espino, Antonio «Les institucions i formes d’organització militar catalanes abans de la Guerra dels Segadors», Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 13-I, 1993, pp. 143-157.
• «Judas Macabeo y la razón de estado en la España del Seiscientos. A propósito de una comedia de Calderón de la Barca», en eHumanista, 31 (2015) pp. 452-470
• «De Tirlemont a Riudarenes: Política y religión en la crisis hispánica de 1640», Hispania Sacra, LXIX, 139, enero-junio 2017, pp. 221-231, p. 226.
• Arrieta, Jon, «João Salgado de Araújo: Um »caballero vizcaíno« que escreveu a outro do reino de Navarra (1643)», en Repensar a identidade. O mundo ibérico nas margens da crise da consciência europeia, Organizaçao de David Martín Marcos, José María Iñurritegui y Pedro Cardim, Centro de História d’Aquém e d’Além-Mar, Universidade Nova de Lisboa, Lisboa, 2015, pp. 65-90.
• Arrieta, Jon, «Tres tiempos de la ley regia de Portugal: 1548; 1627 y 1643», Initium. Revista catalana d’història del dret, 27 (2022) pp. 293-438.
• «La Lex regia en la obra de Francisco Martí Viladamor: Recepción y evolución del concepto», Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 28-I (2008) pp. 103-140.
• «1640: una revolució política. La implicació de les institucions», en La revolució catalana de 1640, Eva Serra et alii, Crítica, Barcelona, 1991, pp. 3-65
• «Catalunya el 1640», Pedralbes. Revista d’Història Moderna, N.º 15, 1995, pp. 137-152, pp. 138-139.
• «La crisi del segle xvii i Catalunya«, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XIV (2013) pp. 297-315.
• «Francesc Martí Viladamor (1616-1689) un catalan (trop ?) fidèle au roi de France», en Y. M. Bercé, dir., Les procès politiques (xiVe-xViie siècle), École Française de Rome, Roma, 2007, pp. 425-449.
• Gil Pujol, Xavier, «El discurs reialista a la Catalunya del Àustries fins al 1652, en el seu context europeu», Pedralbes. 18-II (1998) pp. 475-487.
• Marcet, Alicia, ««El Consell Sobirà del Rosselló al segle xvii», Pedralbes. Revista d´Història Moderna, 13-I (1993) pp. 151-157.
• Simon i Tarrés, Antoni, «Els mites històrics i el nacionalisme català. La història moderna de Catalunya en el pensament històric i política català contemporani (1840-1939)», Manuscrits. Revista d’història moderna, 12, enero 1994, pp. 193-212.
• Simon i Tarrés, Antoni «Catalonia in the process of constructing the modern Spanish state (16t-18th centuries): An interpretative aproach», Catalan Historical Review, 7, 2014, pp. 45-62.
• Construccions polítiques i identitats nacionals: Catalunya i els orígens de l’estat modern espanyol, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005.
• «Unes Corts en plena guerra (1705-1706): la visió civil d’un conflicte militar», Actes del VII Congrés d’Història Moderna de Catalunya: «Catalunya, entre la guerra i la pau, 1713-1813»: Barcelona, 17-20 desembre 2013, Comunicacions, J. Dantí, X. Gil, I. Mauro (coord.) pp. 347-386.
• Bartrolí i Orpí, Jaume «La Cort de 1701-1702: Un camí truncat», en Recerques: Història, economía i cultura, 9 (1979) pp. 57-75.
• Segura García, Germán «Las Constituciones catalanas de 1706: la cumbre del sistema pactista catalán», Espacio, Tiempo y Forma, Serie IV, Historia Moderna, t. 18-19, 2005-2006, pp. 155-175
• Las Cortes de Barcelona (1705-1706): El camino sin retorno de la Cataluña austracista, Tesis Doctoral (dirigida por J. M. Iñurritegui), Universidad Nacional de Educación a Distancia UNED, Madrid, 2006.
• «Las Cortes catalanas de Felipe V y de Carlos III. Datos y consideraciones para una valoración comparativa», Miguel J. Deyá Bauzá (DIR.), 1716: el final del sistema foral de la monarquía hispánica, Lleonard Muntaner editor, Palma de Mallorca, 2018, pp. 25-85
• Pedro Cardim, «Portugal en la guerra por la sucesión de la Monarquía Española«, Portugal y la Monarquía Hispánica (ca. 1550-ca. 1715), Marcial Pons, 2017, pp. 387-459
• «Diputació, síndics i diputats: Alguns dels errors evitables», Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 15, 1995, pp. 95-102, p. 98.
• Jesús Morales, La derogación de los Fueros de Aragón (1707-1711), Colección de Estudios Altoaragoneses, 8, Huesca, 1986
• «El sistema constitucional català i el dret de les persones entre 1702 i 1706», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXVI (2015) pp. 47-63.
• Serra, Eva «Les Corts de 1701-1702: la represa política a les vigílies de la guerra de Successió». L’Avenç, 206 (1996), p. 22-29
• Oleart, Oriol, «La gènesi de la Compilació de les constitutions y altres drets de Cathalunya de 1704», en Estat, dret i societat al segle XVIII. Homenatge al Prof. Josep M. Gay i Escoda, Barcelona, 1996, pp. 427-478, reproducido en Initium. Revista catalana d’Història del Dret, 1 (1996) pp. 427-478.
• Oriol Oleart, «La gènesi de la Compilació de les constitutions y altres drets de Cathalunya de 1704» (citado en la nota anterior) junto son «La creació del dret: els anomenats Capítols del Redreç del General de Catalunya», en Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 13-1 (1993), pp. 245-258.
• J. M. Gay, «La creació del dret a Corts i el control institucional de la seva observança», Les Corts a Catalunya. Actes del Congrés d’Història institucional, 28, 29 i30 d’abril de l988, Barcelona, 1991, pp. 86-96
• Capdeferro i Pla, Josep; Serra i Puig, Eva. La defensa de les Constitucions de Catalunya. El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713), Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia, 2014
• Capdeferro i Pla, Josep; Serra i Puig, Eva. Casos davant del Tribunal de Contrafaccions de Catalunya (1702-1713), Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, 2015
• , La cort general de Catalunya: procediment i atribucions, Bellaterra, 1983. Memoria para la obtención del grado de licenciado,
• Oriol Oleart, Els greuges de Cort a la Catalunya del segle XVI, Barcelona, 1992. Tesis doctoral
• Oriol Oleart, «Organització i atribucions de la Cort General», Les Corts a Catalunya. Actes del Congrés d’Història institucional, Barcelona, 1991, pp.15-24
• Oriol Oleart, «La terra davant del monarca: una contribució per a una tipologia de l’assemblea estamental catalana», en Anuario de Estudios medievales, 25/2, Barcelona, 1995, pp. 593-615.
• Arrieta Alberdi, J. «Las Cortes de Castilla y de la Corona de Aragón (siglos XIII-XVIII): Una visión de conjunto», en Instituciones de Derecho parlamentario, IV. El Parlamento en el tiempo, Parlamento Vasco, Vitoria-Gasteiz, 2003, pp. 37-92.
• Arrieta Alberdi, J. «Las Cortes catalanas de Felipe V y de Carlos III. Datos y consideraciones para una valoración comparativa», Miguel J. Deyá Bauzá (DIR.), 1716: el final del sistema foral de la monarquía hispánica, Lleonard Muntaner editor, Palma de Mallorca, 2018, pp. 25-85.
• Segura, Germán, «Las Constituciones catalanas de 1706: la cumbre del sistema pactista catalán», Espacio, Tiempo y Forma, Serie IV, Historia Moderna, t. 18-19, 2005-2006, págs. 155-175, p. 174.
• Scots and Catalans. Unions and Disunions, Yale University Press, New Haven and London, 2018, p. 78.
• Catalanes y escoceses. Unión y discordia, Taurus, 2018
• Catalans i Escocesos. Unió i discordia, Rosa dels Vents, Barcelona, 2018.
• Castellví, Francisco de, Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725. Motivos que precedieron a las turbaciones de España, en particular a las de Cataluña, I, pp.473-476. Edición al cuidado de Josep M. Mundet i Gifre y José M. Alsina Roca. Estudio preliminar de Francisco Canals Vidal. Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pércopo. Madrid, 1997.
• «Tres nuevas plantas comparadas», En Antidora. Homenaje a Bartolomé Clavero. Jesús Vallejo, Sebastián Martín (coordinadores), Thomson Reuters-Aranzadi, Madrid, 2019, pp. 259-279.
• Palao Gil, Javier, «Del Derecho foral al Derecho civil valenciano: historia y evolución de una reivindicación secular», Revista Valencia d’estudis autonòmics, n.º 51 (2008) pp. 162-199
• Palao Gil, Javier, «Abolición y reintegración del Derecho civil valenciano en la perspectiva del Antiguo Régimen», en El Derecho civil valenciano tras la reforma del Estatuto de Autonomía, ed. Tirant Lo Blanch, Valencia, 2010, pp. 13-66.
• Escrits polítics del segle xViii, tomo II. Edició a cura de J. M. Torras Ribé, ed. Eumo, Vic, 1996, pp. 91-113., p. 96.
• Serra, Eva, «Catalunya després del 1652: recompenses, censura i repressió», Pedrallbes. Bevista d’història moderna, 17 ( 1997), pp. 191-216, p. 191.
• Arrieta Alberdi, J. «Lo que pudo ser y no fue o la dificultad de las comparaciones ‘‘austro-borbónicas’’», en Miscel-lània Ernest Lluch i Martín, volum I, Barcelona, 2006, pp. 351-368.
• Arrieta Alberdi, J. «L’antítesi pactisme-absolutisme durant la Guerra de Succesió a Catalunya«, en Del patriotisme al catalanisme, Ed. Eumo, Vic, 2001, pp. 105-128.
• Nadal, Joaquim, Albareda, Joaquim, «Balance bibliográfico. La Guerra de Sucesión revisitada. Actualidad de la Guerra de Sucesión». Vínculos de Historia, núm. 4 (2015) pp. 373-386.
• Torres Sans, Xavier, Naciones sin nacionalismo. Cataluña en la monarquía hispánica (siglos XVI-XVII), Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 2008.
• Lalinde, Jesús, «Las Cortes de Barcelona de 1702», Anuario de Historia del Derecho Español, LXII (1992) pp. 7-46.