Soberanías populares en el siglo XXIvino nuevo en viejos odres

Abstract

El món contemporani està sent sacsejat per processos disruptius que aparentment escapen al nostre control. A les tensions derivades de la crisi de l'hegemonia occidental en un món cada cop més multipolar se suma la clara constatació que estem arribant al lı́mit de la sostenibilitat planetària. La necessitat de fer front a la transició energètica en un context d'escassetat de recursos s'agreuja per la crisi climàtica i la multiplicació de conflictes bèl·lics, que provoquen moviments massius de població depauperada. Com a conseqüència, les tensions geoestratègiques es manifesten a totes les escales territorials, tant supra com subestatals. La sobirania –la capacitat de decidir de manera efectiva sobre un territori i una població determinades–, i la manera d'entendre les comunitats polı́tiques més enllà i ençà de l'Estat-nació, tornen a ser al centre del debat públic.I és que aquests processos, tot i ser caòtics, no són fenòmens naturals. Són conseqüència de decisions conscients que la majoria de vegades escapen al control democràtic. En efecte, aquesta incertesa global està sent gestionada a esquenes de la ciutadania i supera gairebé sempre les capacitats dels governs nacionals. Aquest doble dèficit és una de les principals causes de la conflictivitat (post)nacional al segle XXI.El monogràfic parteix de la constatació d'aquesta deriva desmocratitzadora a escala planetària i analitza diverses alternatives teòriques i pràctiques que aspiren, no només a contenir aquesta deriva, sinó a invertir les tendències autoritàries que agreugen la desigualtat, la restricció de drets i llibertats i la expropiació de la sobirania popular a totes les escales de decisió.