Tricomicets ibèrics

  1. Guàrdia Valle, Laia
Supervised by:
  1. Sergio Santamaría del Campo Director

Defence university: Universitat Autònoma de Barcelona

Fecha de defensa: 14 December 2004

Committee:
  1. Josep Guarro Artigas Chair
  2. Josep Girbal Lladó Secretary
  3. Jordi Luque Font Committee member
  4. Isabel Salcedo Larralde Committee member
  5. Enric Descals Callisén Committee member

Type: Thesis

Teseo: 127057 DIALNET lock_openDDD editor

Abstract

Aquesta tesis té com a principal objectiu fer una aproximació al coneixement de la diversitat de tricomicets de la Península Ibèrica i Illes Balears. Es tracta d'organismes filamentosos endosimbionts d'artròpodes, anteriorment inclosos en la classe Trichomycetes (Zygomycota), actualment disgregats entre la SubDiv. Kickxellomycotina (Fongs) i la Classe Mesomycetozoea (Protozous). Es tracta d'organismes simbionts que habiten el tracte digestiu dels seus hostes, bàsicament insectes aquàtics o terrestres, diplòpodes i crustacis. En aquesta tesis es segueix la taxonomia clàssica, incloent tots els ordres en la classe Tricomicets, ja que en el moment de redacció i defensa de la tesis encara no s'havien produït els canvis sistemàtics profunds que afectarien aquest grup i l'organitzarien de manera coherent. En aquesta obra s'han estudiat un total de 23 gèneres (17 Harpellales, 2 Asellariales i 4 Eccrinales), dels quals, dos son nous per la ciència. El nombre d'espècies ascendeix a 54 (46 Harpellales, entre les quals, 15 noves per a la ciència i 19 cites inèdites peninsulars; 4 Asellariales, de les quals una nova per a la ciència i les altres inèdites a nivell peninsular; 4 Eccrinales, totes cites noves peninsulars). S'hi descriuen zigòspores (espores sexuals) en espècies i gèneres on aquestes eren desconegudes (Bojamyces, Orphella, diversos Smittium). Es descriuen processos de germinació també inèdits (en Spartiella barbata o Orphella coronata). S'hi inclouen estudis micromorfològics amb Scanning que mostren estructures anteriorment desconegudes, com ara ornamentacions en espores i altres cèl·lules. També es descriu per primer cop un tricomicet capaç de créixer fora de l'hoste viu (Bojamyces transfuga). En definitiva, el coneixement dels tricomicets a la Península s'ha ampliat considerablement, però evidentment que el mostreig no ha pogut abraçar la totalitat del territori, i podem anticipar el futur descobriment de nous tàxons, nous hostes o noves localitats de tricomicets a la Península i Balears.