La comprensió dels temps verbals a primària

  1. Torralba Roselló, Mireia
Zuzendaria:
  1. Oriol Guasch Boyé Zuzendaria
  2. Anna Camps Mundó Zuzendaria

Defentsa unibertsitatea: Universitat Autònoma de Barcelona

Fecha de defensa: 2012(e)ko azaroa-(a)k 30

Epaimahaia:
  1. Manuel Pérez Saldanya Presidentea
  2. Maria Rosa Gil Juan Idazkaria
  3. Uri Ruiz Bikandi Kidea

Mota: Tesia

Teseo: 332046 DIALNET lock_openTDX editor

Laburpena

Aquest estudi se centra en l’exploració dels coneixements sobre el verb i els temps verbals d’alumnes de segona i tercera etapa de primària. Es parteix de cinc supòsits: a) els alumnes tenen un coneixement interioritzat dels elements lingüístics i del seu funcionament en l’ús, fruit de la seva experiència lingüística i de la representació que se’n fan; b) l’aprenentatge significatiu de la gramàtica es produeix quan l’alumne estableix relacions entre els coneixements que ja ha adquirit i els que li són nous; c) l’ensenyament de la gramàtica ha de ser vinculat a l’ús lingüístic; c) la reflexió metalingüística és l’instrument metodològic privilegiat per explorar el coneixement construït, i d) la incidència de la instrucció és fonamental en la construcció del coneixement. La primera part del treball, on s’exposa el marc teòric de la recerca, s’organitza en quatre apartats: la temporalitat lingüística, els elements lingüístics per codificar el temps, els conceptes gramaticals dels escolars i la transposició didàctica. En els dos primers apartats es descriuen les característiques del temps lingüístic i els diferents elements amb què s’expressa en l’enunciat: temps, aspecte, modalitat de l’acció i modificadors temporals tot ressaltant la rellevància de la forma verbal per ser on conflueixen més elements de codificació temporal (temps, aspecte i modalitat de l’acció) i es mostren les dificultats que pot suposar per als alumnes la descodificació temporal dels temps dels enunciats. En el capítol 3, s’exposen els punts de vista a partir dels quals es descriu el coneixement gramatical dels alumnes. S’inicia amb la descripció de les unitats lingüístiques objecte de coneixement (les categories gramaticals), després s’aprofundeix en la situació d’aprenentatge de les categories gramaticals en el context escolar, fent referència en primer lloc a la conceptualització com a procés de construcció del coneixement i, en segon lloc, a la rellevància de la reflexió metalingüística com un camí cap a la conceptualització dels elements lingüístics. En el capítol 4, es prenen com a referència diferents fonts d’informació (el currículum de primària, llibres de text, gramàtiques pedagògiques) per arribar a una impressió general de com es du a terme l’ensenyament de les nocions de verb i de temps verbals a les aules de primària. En el capítol 5 es plantegen els objectius i les preguntes de recerca i es finalitza la primera part amb l’explicació de la metodologia seguida. L’objectiu general és conèixer les característiques del coneixement construït sobre el verb i els temps verbals i com l’alumne hi pot reflexionar a quart i sisè de primària. S’inscriu en la recerca interpretativa de l’àmbit de les ciències socials a partir de dos tipus de dades (textos elaborats per a la instrucció i activitats dels alumnes). A la segona part es presenta la part empírica del treball (presentació i anàlisi de les dades). Es divideix en tres apartats: L’ànalisi dels llibres de text usats pels alumnes, l’anàlisi dels exercicis escrits realitzats a tot el grup classe a quart i sisè curs de primària i l’anàlisi de les entrevistes semiestructurades a alguns dels alumnes de cada curs. A l’última part del treball es relacionen les conclusions amb cada un dels objectius principals. Les conclusions es presenten agrupades en tres subapartats: els coneixements dels alumnes sobre la temporalitat de l’enunciat, el verb i els temps verbals i les confluències i divergències en les dues edats proposades; les relacions entre les característiques dels continguts i les activitats dels llibres de text amb les característiques dels coneixements construïts pels alumnes, i en darrer lloc les característiques del metallenguatge usat pels alumnes .