Haurren autonomia goiztiarrari ematen zaion sostenguaren behaketa sistematikoajanztea, Budapesteko Emmi Pikler haur-eskolan

  1. Belasko Txertudi, Maitane 1
  2. Herrán Izagirre, Elena 1
  3. Anguera Argilaga, M. Teresa
  1. 1 Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea
    info

    Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea

    Lejona, España

    ROR https://ror.org/000xsnr85

Revista:
Tantak: Euskal Herriko Unibertsitateko hezkuntza aldizkaria

ISSN: 0214-9753

Año de publicación: 2022

Volumen: 34

Número: 1

Páginas: 83-103

Tipo: Artículo

DOI: 10.1387/TANTAK.23470 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Tantak: Euskal Herriko Unibertsitateko hezkuntza aldizkaria

Resumen

Janztea zaintza errepikakor eta funtsezkoa da haurtxoen eta haur txikien eguneroko bizitzarako. Bi urteen inguruan, norberaren zaintzan parte hartzeak nabarmen egiten du gora, eta, aldi berean, helduaren esku-hartzeak behera egiten du. Hezitzaileak behar bezala babestuz gero, ikaskuntza geldiezina izango da autonomiarako bidean aurrera egiteko. Ikerlan honen helburua da behatzea eta aztertzea Budapesteko Emmi Pikler haur eskolako hezitzaileak nola sostengatzen dituen bere taldeko bi eta hiru urte bitarteko haurrak modu autonomoan jantz daitezen. Ikerlan hau jardueraren testuingurunatural eta ohikoan egin da, behaketa bidezko metodologiak proposatzen duen bezala ad hoc sortutako tresna baten bidez. Emaitzek erakusten dutenez, zaintza honetan haurraren autonomia sostengatzeko berezko ezaugarriak dituzten bi patroi bereizi daude, bata hezitzailearen zuzeneko esku-hartzearekin eta bestea zeharkakoarekin. Biek haurren autonomia goiztiarra uneoro eta egoera guztietan babesten duen eguneroko zaintza hau ulertzeko eta gauzatzeko modu bat islatzen dute. 

Referencias bibliográficas

  • Allison, P. D. eta Liker, J. K. (1982). Analyzing sequential categorical data on dyadic interaction: a comment on Gottman. Psychological Bulletin, 91, 393-403.
  • Andreasdakis, E., Joussemet, M., eta Mageau, G. A. (2019). How to support toddlers’ autonomy: Socialization practices reported by parents. Early Education and development, 30(3), 297-314. https://doi.org/10.1080/10409289.2018.15488111
  • Anguera, M. T. (1979). Observational Typology. Quality eta Quantity. European American Journal of Methodology, 13(6), 449-484. https://doi.org/10.1007/bf00222999
  • Anguera, M. T. (1988). Observación en la escuela. Graó.
  • Anguera, M. T. (1990). Metodología observacional. In J. Arnau, M. T. Anguera eta J. Gómez (Koordk.), Metodología de la investigación en ciencias del comportamiento (123-236. or.). Universidad de Murcia.
  • Anguera, M.T. (1999). Hacia una evaluación de la actividad cotidiana y su contexto: ¿presente o futuro para la metodología? Discurso de ingreso como académica numeraria electa. Barcelona: Reial Academia de Doctors. [Depósito Legal: B-49153-1999]
  • Anguera, M. T. (2001). Cómo apresar las competencias del bebé mediante una aplicación de la metodología observacional. Contextos Educativos. Revista de Educación (4), 13-34. https://doi.org/10.30827/publicaciones. v48i1.7331
  • Anguera, M. T. (2003). La observación. In C. Moreno Rosset (Ed.), Evaluación psicológica. Concepto, proceso y aplicación en las áreas del desarrollo y de la inteligencia (271-308. or.). Sanz y Torres.
  • Anguera, M. T. (2010). Posibilidades y relevancia de la observación sistemática por el profesional de la Psicología. Papeles del Psicólogo, 31(1), 122-130.
  • Anguera, M. T. (2017). Transiciones interactivas a lo largo de un proceso de desarrollo: Complementariedad de análisis. In C. Santoyo (Koord.), Mecanismos básicos de toma de decisiones: Perspectivas desde las ciencias del comportamiento y del desarrollo (179-213. or.). CONACYT 178383/UNAM.
  • Anguera, M. T., eta Blanco-Villaseñor, A. (2003). Registro y Codificación del comportamiento deportivo. In A. Hernández-Mendo (Koord.), Psicología del deporte. (2), Metodología (6-34. or.). Efdeportes.
  • Anguera, M. T., Blanco-Villaseñor, A., Hernández-Mendo, A., eta Losada, J. L. (2011). Diseños observacionales: ajuste y aplicación en psicología del. Cuadernos de Psicología del deporte, 11(2), 63-76.
  • Anguera, M. T., Blanco-Villaseñor, A., Losada, J. L., eta Hernández Mendo, A. (2000). La metodología observacional en el deporte: Conceptos básicos. Lecturas: EF y deportes. Revista digital, 24(5), 63-82.
  • Anguera, M. T., Blanco-Villaseñor, A., eta Losada, J. L. (2001). Diseños observacionales, cuestión clave en el proceso de la metodología observacional. Metodología de las Ciencias del Comportamiento, 3(2), 135-160.
  • Anguera, M. T., eta Izquierdo, C. (2006). Methodological approaches in human communication: From complexity to perceived situation to data analysis. In G. Riva, M. T. Anguera, B. K. Weiderhold, eta F. Mantovani (Edk.), From communication to presence: Cognition, emotions and culture towards the ultimate communicative experience (207-226. or.). IOS Press.
  • Anguera, M. T., Magnusson, M. S., eta Jonsson, G. K. (2007). Instrumentos no estándar: planteamiento, desarrollo y posibilidades. Avances en Medición, 5(1), 63-82.
  • Anguera, M. T., Portell, P., Hernández-Mendo, A., Sánchez-Algarra, P., eta Jonsson, G. K. (in press). Diachronic analysis of qualitative data. In A. J. Onwuegbuzie eta B. Johnson (Edk.), Reviewer’s Guide for Mixed Methods Research Analysis. Routledge.
  • Bandura, A. (1997). Self-efficacy: The exercise of control. Freeman.
  • Bakeman, R. (1978). Untangling streams of behavior: Sequential analysis of observation data. In G. P. Sackett (Ed.), Observing Behavior (Bol. 2, 63-78. or.). University of Park Press.
  • Bakeman, R. (1991). From lags to logs: Advances in sequential analysis. Revista Mexicana de Análisis de la Conducta/Mexican Journal of Behavior Analysis, 17(3), 65-83.
  • Bakeman, R., eta Gottman, J. M. (1986). Observing interaction: An introduction to sequential analysis. Cambridge University Press.
  • Belasko, M. (2016). Kalitatez eta arretaz jantzi Budapesteko Pikler-Lóczy Haur Eskolan: Hezitzailearen behaketa eta analisia. In: A. Rodríguez Fernández, A. Romero Andonegi & I. Ros Martínez de la Hidalga (Eds.), XXIII Jornadas de Investigación en Psicodidáctica/XXIII Psikodidaktikako Ikerkuntza Jardunaldiak (pp. 24-35) [Electronic Resource]. Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea.
  • Belasko, M., Herrán, E., & Anguera, M. T. (2019). Dressing toddlers at the Emmi Pikler nursery school in Budapest: caregiver instrumental behavioral pattern. European Early Childhood Education Research Journal, 27(6), 872-887. https://doi.org/10.1080/1350293x.2019.1678928
  • Belasko, M., Herrán, E., & Anguera, M. T. (2022). Observation dressing in a collaborative or trusting environment: The right to participate in one’s own care at the Emmi Pikler Nursery Schol in Budapest. Early years. https://doi.org/10. 1080/09575146.2021.2016652
  • Belasko, M., Herrán, E., & Anguera, M. T. (in press). The Importance of the Quality of the End of Piklerian Dressing Care: a Systematic Observation. European Early Childhood Education Research Journal.
  • Belza, H., Herran, E., eta Anguera, M. T. (2019). Early childhood education and cultural learning: Systematic observation of the behaviour of a caregiver at the Emmi Pikler nursery school during breakfast / Educación temprana y aprendizaje cultural: Observación sistemática de la conducta de la educadora Pikler durante el desayuno. Infancia y Aprendizaje, 42(1), 128-178. https://doi.org/10.1080/02103702.2018.1553268
  • Blanco-Villaseñor, A., eta Anguera, M. T. (2003). Calidad de los datos registrados en el ámbito deportivo. In A. Hernández-Mendo (Koord.), Psicología del deporte (Bol. 2). Metodología (35-73. or.). Efdeportes (www.efdeportes.com). [I.S.B.N. 987-43-6355-x].
  • Blanco-Villaseñor, A., Castellano, J., Hernández-Mendo A., Sánchez, C. R., eta Usabiaga, O. (2014). Aplicación de la TG en el deporte para el estudio de la validez, fiabilidad y estimación de la muestra. Revista de Psicología del deporte, 23(1), 131-137.
  • Blanco-Villaseñor, A., Losada, J.L., eta Anguera, M.T. (2003). Analytic techniques in observational designs in environment-behavior relation. Medio Ambiente y Comportamiento Humano, 4(2), 111-126.
  • Caprara, M., & Anguera, M. T. (2019). Observación sistemática. In C. Moreno Rosset & I. M. Ramírez Uclés (Eds.), Evaluación Psicològica. Proceso, técnicas y aplicaciones en áreas y contextos (249-277) Sanz y Torres.
  • Castellano, J., Hernández-Mendo, A., Gómez de Segura, P., Fontetxa, E., eta Bueno, I. (2000). Sistema de codificación y análisis de calidad del dato en el fútbol de rendimiento. Psicothema, 12(4), 635-641.
  • Côté-Lecaldare, M., Joussemet, M., eta Dufour, S. (2016). How to support toddlers’ autonomy: A qualitative study with childcare educators. Early Education and development, 27, 822-840. https://doi.org/10.1080/10409289.2016.1148482
  • David, M., eta Appell, G. (2014). Lóczy, una insólita atención personal. Octaedro.
  • Deci, E. L., eta Ryan, R. M. (1987). The support of autonomy and the control of behavior. Journal of Personality and Social Psychology, 53, 1024-1037. https://doi.org/10.1037/0022-3514.53.6.1024
  • Deci, E. L., Driver, R. E., Hotchkiss, L., Robbins, R. J., eta Wilson, I M. (1993). The relation of mothers’ controlling vocalizations to children’s intrinsic motivation. Journal of Experimental Child Psychology, 55, 151-162. https://doi.org/10.1006/jecp.1993.1008
  • Dix, T., eta Branca, S. (2003). Parenting as a goal-regulation process. In L. Kuczynski (Ed.), Handbook of dynamics in parent-child relations (167-188. or.). Sage. https://doi.org/10.4135/9781452229645.n9
  • Dix, T., Stewart, A. D., Gershoff, E. T., eta Day, W. H. (2007). Autonomy and children’s reactions to being controlled: Evidence that both compliance and defiance may be positive markers in early development. Child development, 78 (4), 1204-1221. https://doi.org/10.1111/j.1467-8624.2007.01061.x
  • Ensor, R., Spencer, D., eta Hughes, C. (2011). ‘You feel sad?’ emotion understanding mediates effects of verbal ability and mother–child mutuality on prosocial behaviors: Findings from 2 years to 4 years. Social development, 20(1), 93-110. https://doi.org/10.1111/j.1467-9507.2009.00572.x
  • Falk, J. (2018). Los fundamentos de una verdadera autonomía en el niño pequeño. In E. Herrán (Ed.), Claves de la educación Pikler-Lóczy: Compilación de 20 artículos escritos por sus creadoras (89-114. or.). Pikler-Lóczy Society, Hungary.
  • Grolnick, W. S. (2003). The psychology of parental control: How wellmeant parenting backfires. Erlbaum Publishers.
  • Grolnick, W. S., Gurland, S. T., DeCourcey, W., eta Jacob, K. (2002). Antecedents and consequences of mothers’ autonomy support: An experimental investigation. developmental Psychology, 38(1), 143-155. https://doi.org/10.1037/0012-1649.38.1.143
  • Grolnick, W. S., eta Ryan, R. M. (1989). Parent styles associated with children’s self-regulation and competence in school. Journal of Educational Psychology, 81(2), 143-154. https://doi.org/10.1037/0022-0663.81.2.1433
  • Hay, D. F., Castle, J., Davies, L., Demetriou, H., eta Stimson, C. A. (1999). Prosocial action in very early childhood. Journal of Child Psychology and Psychiatry, 40(6), 905-916. https://doi.org/10.1111/1469-7610.00508
  • Hernández-Mendo, A., Castellano, J., Camerino, O., Jonsson, G., Blanco-Villaseñor, Á., Lopes, A., eta Anguera, M. T. (2014). Programas informáticos de registro, control de calidad del dato, y análisis de datos. Revista de Psicología del deporte, 23(1), 111-121.
  • Hernández-Mendo, A., López-López, J. A., Castellano, J., Morales-Sánchez, V., eta Pastrana, J. L. (2012). Hoisan 1.2: Programa informático para uso en metodología observacional. Cuadernos de Psicología del deporte, 12(1), 55-78. https://doi.org/10.4321/S1578-84232012000100006
  • Herrán, E. (2013). La educación Pikler-Lóczy: cuando educar empieza por cuidar. Revista Latinoamericana de Educación Infantil (RELAdEI), 2(3), 37-56.
  • Hevesi, K. (1993). La participación del pequeño en la atención personal. Infancia, 20, 14-18.
  • Izquierdo, C. y Anguera, M. T. (2001). The rol of themorphokinetic notational system in the observation of movement. In Ch. Cavé, I. Guaïtella eta S. Santi (Edk.), Oralité et Gestualité. Interactions et comportements multimodaux dans la communication (385-389. or.). L’Harmattan.
  • Joussemet, M., Koestner, R., Lekes, N., eta Landry, R. (2005). A longitudinal study of the relationship of maternal autonomy support to children’s adjustment and achievement in school. Journal of Personality, 73, 1215-1235. https://doi.org/10.1111/j.1467-6494.2005.00347.x
  • Kálló, E. (2016). Sobre la unidad de los cuidados y la educación, una vez más. Reladei, Revista Latinoamericana de Educación Infantil, 5(3), 15-20.
  • Lapresa, D., Gutiérrez, I., Pérez de Albéniz, A., Merino, P., eta Anguera, M. T. (2020). Teacher-student –task interactions in a motor skills programme for an adolescent boy with autism spectrum disorder: a systematic observation study (Interacción profesor-alumno-tarea en un programa de desarrollo de capacidades motrices en un adolescente con TEA: un estudio de observación sistemática). Journal for the Study of Education and development, 1-33. https://doi.or g/10.1080/02103702.2020.1802148
  • Laurin, J. C., eta Joussemet, M. (2017). Parental autonomy-supportive practices and toddlers’ rule internalization: A prospective observational study. Motivation and Emotion, 41, 562-575. https://doi.org/10.1007/s11031-017-9627-5
  • Malenfant, N. (2014). Routines et transitions en services éducatifs: CPE, garderies, SGMS, prématernelle et maternelle (3. ed.). Presses de l’Université Laval.
  • National Core Curriculum for Early Childhood Education and Care. (2017). Regulations and Guidelines 2017. Finnish National Board of Education.
  • Pikler, E. (1979). A Quarter of a Century of Observing Infants in a Residential Centre. In M. Gerber (Ed.), A manual for parents and professionals: resources for infant educarers (90-92. or.). Resources for Infant Educarers.
  • Portell, M., Anguera, M. T., Chacón, S. eta Sanduvete, S. (2015). Guidelines for reporting evaluations based on observational methodology (GREOM). Psicothema, 27(3), 283-289. https://doi.org/10.7334/psicothema2014.276
  • Rodríguez-Medina, J., Rodríguez-Navarro, H., Arias, V., Arias, B., eta Anguera, M. T. (2018). Non-reciprocal friendships in a school-age boy with autism: The ties that build? Journal of Autism and developmental disorders, 48(9), 2980-2994. https://doi.org/10.1007/s10803-018-3575-0
  • Rutanen, N., Raittila, R., eta Vuorisalo, M. (2019). Clothes: Clothes and Clothing Practices in Finnish Early Childhood Education and Care. In P. Rautio eta E. Stenvall (Edk.), Social, Material and Political Constructs of Arctic Childhoods: An Everyday Life Perspective (65-84. or.). Children: Global Posthumanist Perspectives and Materialist Theories, 1. Springer. https://doi. org/10.1007/978-981-13-3161-9_5
  • Ryan, R. M., eta Deci, E. L. (2002). Overview of self-determination theory: An organismic dialectical perspective. In E. L. Deci eta R. M. Ryan (Edk.), Handbook of self-determination research (3-33. or.). University of Rochester Press.
  • Ryan, R. M., Deci, E. L., Grolnick, W. S., eta La Guardia, J. G. (2006). The significance of autonomy and autonomy support in psychological development and psychopathology. In D. Cicchetti eta D. J. Cohen (Edk.), developmental psychopathology, Vol 1: Theory and method (2. ed., 795-849. or.). John Wiley & Sons Inc. https://doi.org/10.1002/9780470939383.ch20
  • Sackett, G.P. (1980). Lag Sequential Analysis as a data Reduction Technique in Social Interaction Research. In D. B. Sawin, R. C. Hawkins, L. O. Walker eta J. H. Penticuff (Edk.), Exceptional infant. Phychosocial risks in infant-environment transactions (300-340. or.). Brunner/ Mazel.
  • Sackett, G.P. (1987). Analysis of Sequential Social Interaction data: Some Issues. Recent Developments and a Causal Inference Model. In J. D. Osofsky (Ed.), Handbook of infant development (855-878. or.). Wiley.
  • Sánchez-Algarra, P. eta Anguera, M.T. (2013). Qualitative/quantitative integration in the inductive observational study of interactive behaviour: Impact of recording and coding predominating perspectives. Quality eta Quantity. International Journal of Methodology, 47(2), 1237-1257. https://doi.org/10.1007/s11135-012-9764-6
  • Tardos, A. eta Werner, A. (2013). La socialització a l’escola bressol. Associació de Mestres Rosa Sensat.
  • Wallon, H. (2018). Haurtzaroaren Psikologia. In E. Herrán (Arg.). Euskal Herriko Unibertsitateko Argitalpen Zerbitzua.
  • Warneken, F. (2018). How Children Solve the Two Challenges of Cooperation. Annual Review of Psychology, 69, 205-229. https://doi.org/10.1146/annurev-psych-122216-0118133
  • Warneken F, Chen F, eta Tomasello M. (2006). Cooperative activities in young children and chimpanzees. Child development. 77(3). 640-63. https://doi.org/10.1111/j.1467-8624.2006.00895.x
  • Weick, K. E. (1968). Systematic observational methods. In G. Lindzey eta E. Aronson Handbook of Social Psychology (357-451, or.), Bol. 2, 2. ed. Addison-Wesley. https://doi.org/10.4135/9781526421036834940
  • Williamson, R. A., Donohue, M. R., eta Tully, E. C. (2013). Learning how to help others: Two-year-olds’ social learning of a prosocial act. Journal of Experimental Child Psychology, 114(4), 543-550. https://doi.org/10.1016/j.jecp.2012.11.004