Administración de Justicia, doble oficialidad lingüística y derecho fundamental a la tutela judicial efectiva

  1. Iñigo Urrutia Libarona
Revista:
Revista d'estudis autonòmics i federals

ISSN: 1886-2632

Año de publicación: 2022

Número: 35

Páginas: 283-342

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Revista d'estudis autonòmics i federals

Resumen

El ámbito de la Administración de Justicia ha resultado ser uno de los más impermeables para la normalización de las lenguas propias oficiales. El avance del proceso de normalización lingüística en los diversos sectores sociales y de la acción pública no se ha visto reflejado con la misma intensidad en este ámbito. Son muchos los factores que inciden en esta situación, y que analizaremos en este trabajo, como la aparente desconexión entre la LOPJ y los imperativos de la doble oficialidad lingüística, la necesidad de desarrollos más efectivos sobre la organización y la propia capacidad lingüística de los miembros del poder judicial como forma de garantizar los derechos de uso de las lenguas, la constatación, sobre la base de la experiencia de cuarenta años, de la insuficiencia del recurso a la meritación del conocimiento lingüístico (y no su exigencia) como instrumento sobre el que basar la garantía de los derechos lingüísticos de la ciudadanía, la opción por un sistema organizativo centralizado del poder judicial o el enfoque jurisprudencial que trata de reconducir la cuestión lingüística dentro de los estrictos parámetros del derecho fundamental a la tutela judicial efectiva, a lo que quisiéramos prestar atención principal en este trabajo.

Referencias bibliográficas

  • Agirreazkuenaga, Iñaki. “Balance conclusivo sobre la administración de justicia en un estado plurilingüe”. Cuadernos de derecho judicial 3 (1999): 373-414.
  • Agirreazkuenaga, Iñaki. “Caracteres Jurídicos de la Administración de Justicia en un Estado plurilingüe”. Revista Vasca de Administración Pública 57 (2000): 199-230.
  • Agirreazkuenaga, Iñaki. Diversidad y convivencia lingüística. Dimensión europea, nacional y claves jurídicas para la normalización del Euskara. San Sebastián: Diputación Foral de Gipuzkoa, 2003.
  • Agirreazkuenaga, Iñaki. “Reflexiones jurídicas sobre la oficialidad y el deber de conocimiento de las lenguas”. En Sebastián Martín-Retortillo Baquer, coord., Estudios sobre la Constitución española: homenaje al profesor Eduardo García de Enterría, vol. 2, 678-696. Madrid: Civitas, 1991.
  • Albertí, Enoch. “El régimen de doble oficialidad y los derechos y deberes lingüísticos”. En VV. AA., Estudios jurídicos sobre la ley de política lingüística, 77-106. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics, 1999.
  • Argullol i Mugardas, E. “La competencia legislativa de la Generalidad de Cataluña”. En VV. AA., Estudios jurídicos sobre la ley de política lingüística, 325-340. Madrid, Barcelona: Institut d’Estudis Autònomics/Marcial Pons, 1999.
  • Arzoz Santisteban, X. “Lenguas y modalidades lingüísticas en la Constitución Española: ¿Dos regímenes jurídicos diferenciados?”. En Antoni Milian i Massana, coord., El plurilingüisme a la Constitució española, 61-122. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics, 2009.
  • Bayo Delgado, Joaquín. “Problemas planteados por la traducción y la interpretación: especial referencia al principio de inmediación en los juicios orales”. Cuadernos de derecho judicial 3 (1999): 343-372.
  • Braën, André. “L’interpretation judiciare des droits linguistiques au Canada et l’affaire Beaulac”. Revue General du Droit 29 (1998): 21-36.
  • Cabellos Espiérrez, Miguel Ángel. “La competència en matèria de llengua pròpia en el nou Estatut”. Revista de Llengua i Dret 49 (2008): 69-96.
  • Cabellos Espiérrez, Miguel Ángel. “Los consejos de justicia como forma de desconcentración del gobierno del poder judicial”. En Manuel Gerpe, y Miguel Ángel Cabellos, coords., Poder Judicial y modelo de Estado, 131-150. Barcelona: Atelier, 2013.
  • Castells Arteche, José Manuel. “Efectos jurídicos de la ratificación por España de la Carta Europea de Lenguas Regionales o Minoritarias”. Revista Vasca de Administración Pública 69, II (2004): 11-25.
  • Cobreros Mendazona, Edorta. El régimen jurídico de la oficialidad del euskera. Oñati: IVAP, 1989.
  • Desolre, Guy. “Le principe de non-discrimination, la liberté de circulation et les facilités linguistiques en matière judiciaire”. Cahiers de droit européen 32 (2000): 311-321.
  • Díez-Picazo Giménez, Ignacio. “Derecho al juez ordinario predeterminado por la ley y posible reparto de asuntos por razones lingüísticas”. Cuadernos de derecho judicial 3 (1999): 326-342.
  • Doherty, Barry. “Bickel Extending the Boundaries of European Citizenship?”. Irish Journal of European Law 8 (1999): 70-83.
  • Esparza, Iñaki, y Francisco Etxebarria. “Derecho a un proceso equitativo”. En Iñaki Lasagabaster, dir., Convenio Europeo de Derechos Humanos. Comentario Sistemático. 4.a ed., 170-256. Pamplona: Civitas, 2021.
  • Fabeiro Fidalgo, Patricia. El derecho de usar y el deber de conocer las lenguas en la Constitución Española de 1978. Madrid: Iustel, 2013.
  • Fernández Liesa, Carlos R. Derechos lingüísticos y derecho internacional. Madrid: Dykinson, 1999.
  • Foucher, Pierre. “Ĺ interprétation des droits linguistiques constitutionnels par la Cour Suprême du Canada”. Ottawa Law Revue 19 (1987): 381-395.
  • Gruben, Vanessa. “Bilingualism and the judicial system”. En Michel Bastarache, Language Rights in Canada, 231-250. Cowansville: Yvon Blais / Thomson, 2004.
  • Lasagabaster Herrarte, Iñaki. “Articles 15 to 17. Application of the Charter”. En A. Nogueira López, E. Ruiz Vieytez, y I. Urrutia Libarona, eds., Shaping language rights, 518-531. Estrasburgo: Council of Europe, 2012.
  • Lasagabaster Herrarte, Iñaki. “El euskera y los documentos notariales”. Revista Vasca de Administración Pública 84 (2009): 135-166.
  • Milian i Massana, Antoni. “El marc constitucinal espanyol relatiu al plurilingüisme. Model reexit o regulació obsoleta?”. En A. Milian i Massana, coord., El plurilingüisme a la Constitució espanyola, 11-40. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics, 2009.
  • Milian i Massana, Antoni. “El règim jurídic de la llengua catalana amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 1979: balanç i perspectives”. Revista de Llengua i Dret 47 (2007): 307-352.
  • Milian i Massana, Antoni. “La regulación constitucional del multilingüismo”. Revista española de derecho constitucional 10 (1984): 123-156.
  • Nieva Fenoll, J. “La invocació directa de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries als tribunals”. Revista de Llengua i Dret 52 (2009): 183-204.
  • Nogueira López, Alba. “Ni una mala paraula, ni una bona acció: indiferència estatal i autonòmica cap als compromisos internacionals de protecció del gallec contrets amb la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries”. Revista de Llengua i Dret 69 (2018): 78-90.
  • Nogueira, A., E. Ruiz Vieytez, y I. Urrutia Libarona, eds. Shaping language rights: Commentary on the European Charter for Regional or Minority Languages in light of the Committee of Experts’ evaluation. Estrasburgo: Council of Europe, 2012.
  • Palermo, Francisco. “The use of minority languages: recent development in EC law and Judgments of the ECJ”. Maastricht Journal of European and Comparative Law 8(3) (2001): 31-50.
  • Pérez Fernández, José Manuel. “Principios del régimen juridicolingüístico”. En J. M. Pérez Fernández, coord., Estudios sobre el estatuto jurídico de las lenguas de España, 23-64. Barcelona: Atelier, 2006.
  • Pla Boix, Anna Maria. “Article 9. Judicial authorities”. En A. Nogueira, E. J. Ruiz, y I. Urrutia, eds., Shaping Language Rights: Commentary on the European Charter for Regional or Minority Languages in light of the Committee of Experts’ evaluation, 301-340. Estrasburgo: Council of Europe Publishing, 2011.
  • Pla Boix, Anna Maria. En defensa del model lingüístic de l’escola a Catalunya: Reflexions per a un debat crític des del dret constitucional. Barcelona: Institut d’Estudis de l’Autogovern, 2021.
  • Pla Boix, Anna Maria. “La llengua al nou Estatut d’autonomia de Catalunya”. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals 3 (2006): 259-294.
  • Pla Boix, Anna Maria. El règim jurídic de les llengües a l’Administració de justícia. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics, 2005.
  • Pons i Parera, Eva. L’oficialitat lingüística. Declaracions constitucionals i implicacions jurídiques i pràctiques. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2015.
  • Pou Pujolràs, Agustí. “El català a l’Administració de justícia i el nou Estatut”. Revista de Llengua i Dret 48 (2007): 133-186.
  • Pou Pujolràs, Agustí. “La jurisprudència del Tribunal Suprem en matèria lingüística: novetats a partir de la STC 31/2010”. En Anna Maria Pla, coord., Reptes del dret lingüístic català: reflexions per a un debat crític, 81-122. Barcelona: Institut d’Estudis de l’Autogovern, 2017.
  • Prieto de Pedro, J. Lenguas, lenguaje y derecho. Madrid: Civitas, 1991.
  • Réaume, D.G. “The demise of the political compromise doctrine: have official language use rights been revived?”. McGill Law Revue 7 (2002): 31-50.
  • Requena Huertas, Marta. “La protección de las minorías nacionales en la jurisprudencia de la CEDH y en la Convención Marco de 1994”. En VV. AA., Andorra en el ámbito jurídico europeo, 303-316. Madrid: Marcial Pons, 1996.
  • Solozábal, J. J. “El régimen constitucional del bilingüismo”. Revista Española de Derecho Constitucional 55 (1999): 11-41.
  • Tasa Fuster, Vicenta. “Ideología, jerarquía lingüística y jurisprudencia constitucional en España”. Revista de Llengua i Dret 76 (2021): 22-39.
  • Tolivar Alas, Leopoldo. Las libertades lingüísticas: la cooficialidad en el acceso a la función pública y en el Estatuto de los funcionarios. Madrid: INAP, 1987.
  • Urrutia Libarona, Iñigo. “Las garantías lingüísticas ante la administración de justicia”. Revista jurídica de Catalunya 100, núm. 2 (2001): 393-420.
  • Urrutia Libarona, Iñigo. “¿Nuevos paradigmas en la interpretación jurídica de la doble oficialidad lingüística?”. Revista Vasca de Administración Pública 121 (2021): 171-220.
  • Urrutia Libarona, Iñigo. “Régimen jurídico de las lenguas y reconocimiento de la diversidad lingüística en el proyecto de Tratado por el que se establece una Constitución para Europa”. Revista de Llengua i Dret 42 (2004): 231-273.
  • Vernet i Llobet, Jaume. “El marc constitucional i estatutari del plurilingüisme”. En Anna Maria Pla, Jordi Ginebra Serrabou, Agustí Pou Pujolrás, y Jaume Vernet i Llobet, Reptes del dret lingüístic català: reflexions per a un debat crític, 13-46. Barcelona: Institut d’Estudis de l’Autogovern, 2017.
  • Vernet i Llobet, Jaume. “Los principios de mérito y capacidad en la provisión de plazas de magistrados, jueces, fiscales y personal al servicio de la administración de justicia en las comunidades autónomas con doble oficialidad lingüística”. Cuadernos de derecho judicial 3 (1999): 273-325.
  • Woehrling, J.-M. The European Charter for Regional or Minority Languages. A Critical commentary. Estrasburgo: Council of Europe Publishing, 2005.