¿Nuevos paradigmas en la interpretación jurídica de la doble oficialidad lingüística?

  1. Iñigo Urrutia Libarona
Revista:
Revista Vasca de Administración Pública. Herri-Arduralaritzako Euskal Aldizkaria

ISSN: 0211-9560

Año de publicación: 2021

Número: 121

Páginas: 171-220

Tipo: Artículo

DOI: 10.47623/IVAP-RVAP.121.2021.04 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Revista Vasca de Administración Pública. Herri-Arduralaritzako Euskal Aldizkaria

Resumen

El trabajo analiza la variación del canon de constitucionalidad de la política lingüística en la jurisprudencia, que ha trasladado el eje de la constitucionalidad de la legislación lingüística desde la «garantía de la doble oficialidad» al «inexcusable equilibrio» entre las lenguas oficiales a la hora de definirla. La disponibilidad legislativa ya no encuentra su límite únicamente en la garantía del derecho de opción de lengua, sino en una idea de «equilibrio» que ha de presidir el tratamiento normativo, constriñendo la disponibilidad de los poderes públicos sobre la materia. Ello supone adentrarse en el ámbito de la definición de la política lingüística, cuyo diseño, puesta en práctica y realización corresponde a los poderes públicos autonómicos.

Referencias bibliográficas

  • AGIRREAZKUENAGA, I., Diversidad y convivencia lingüística. Dimensión europea, nacional y claves jurídicas para la normalización del Euskara. San Sebastián, Diputación Foral de Gipuzkoa, 2003.
  • AGIRREAZKUENAGA, I., «Caracteres Jurídicos de la Administración de Justicia en un Estado plurilingüe», en Revista Vasca de Administración Pública núm. 57 (2000), págs. 199-230.
  • AGIRREAZKUENAGA, I., «Fundamentos y realidad de la planificación lingüística en las administraciones públicas vascas», en Revista de Llengua i Dret, núm. 31 (1999), págs. 107-124.
  • AGUADO I CUDOLÁ, V., «Les llengues en els procediments administratius, amb particular referencia als procediments tramitats per mitjans electrònics» en Antoni MILIAN I MASSANA (coord.), Drets lingüístics, de debò? Els drets lingüístics en les actuacions administratives i en determinades activitats supervisades per les administracions. Barcelona, Institut d´Estudis Autonomics, 2012.
  • ALBERTI, E., «El régimen de doble oficialidad y los derechos y deberes lingüísticos», en VVAA, Estudios jurídicos sobre la ley de política lingüística. Barcelona, Insitut d'Estudis Autonomics, (1999), págs. 77-106.
  • ARZOZ SANTISTEBAN, X., «Lenguas y modalidades lingüísticas en la Constitución Española: ¿Dos regímenes jurídicos diferenciados?», en Antoni MILIAN I MASSANA (coord.), El plurilingüisme a la Constitució española. Barcelona, Institut d’Estudis Autonòmics, (2009), págs. 61-122.
  • CABELLOS, M.A., «La competència en matèria de Llengua pròpia en el nou Estatut», en Revista de Llengua i Dret, núm. 49 (2008), págs. 69-96.
  • CAGIAO Y CONDE, J., «Políticas lingüísticas en democracias federales con diversidad lingüística: Bélgica, Canadá y Suiza. ¿Un modelo para España?», en CAGIAO Y CONDE, Jorge; JIMÉNEZ SALCEDO, Juan (coords.), Políticas lingüísticas en democracias multilingües. Madrid, La Catarata, (2015), págs. 105-127.
  • CASTELLS ARTECHE, J.M., «Efectos jurídicos de la ratificación por España de la Carta Europea de Lenguas Regionales o Minoritarias», en Revista Vasca de Administración Pública, núm. 69(II) (2004), págs. 223-238.
  • COBREROS MENDAZONA, E., «La distribución de competencias entre el Estado y las Comunidades Autónomas en materia lingüística», en Autonomies, núm. 12 (1990), págs. 213-225.
  • COBREROS MENDAZONA, E. El régimen jurídico de la oficialidad del euskera. Oñati, IVAP, 1989.
  • CORRETJA I TORRENS, M., «La projecció supraterritorial de la llengua catalana en el nou estatut d’autonomia de Catalunya», en Revista de Llengua i Dret, núm. 47 (2007), págs. 147-264.
  • DE LA QUADRA-SALCEDO FERNÁNDEZ DEL CASTILLO, T., «El Estatuto de Cataluña y el Estado autonómico tras la sentencia del Tribunal Constitucional », en Revista de Administración Pública, núm. 184 (2011), págs. 41-77.
  • FABEIRO FIDALGO, P., El derecho de usar y el deber de conocer las lenguas en la Constitución Española de 1978. Madrid, Iustel, 2013.
  • FOSSAS ESPADALER, E., El principio dispositivo en el Estado autonómico, IVAP-Marcial Pons, Madrid, 2007.
  • FOSSAS ESPADALER, E., «Aportaciones y límites de la jurisprudencia constitucional en el desarrollo del plurilingüismo en España», en Revista Vasca de Administración Pública, núm. 69(II), (2004), págs. 239-264.
  • GÁLVEZ SALVADOR, M.J., «Artículo 3», en Pablo PÉREZ TREMPS (dir.), Alejandro SÁIZ ARNAIZ (dir.), Carmen MONTESINOS PADILLA (coord.), Comentario a la Constitución Española 40 aniversario 1978-2018 : Libro-homenaje a Luis López Guerra. Vol 1. Valencia, Tirant lo Blanch, 2018.
  • JOU, L., «La sentència 31/2010, reinterpretada. Legislació lingüística, realitat social i política», en Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, núm. 12 (2011), págs. 153-191.
  • LASAGABASTER HERRARTE, I., «El euskera y los documentos notariales», en Revista Vasca de Administración Pública núm. 84 (2009), págs. 135-166.
  • LASAGABASTER HERRARTE, I., «Las lenguas oficiales en los registros administrativos » en Antoni MILIAN I MASSANA (coord.) Drets lingüístics, de debò? Els drets lingüístics en les actuacions administratives i en determinades activitats supervisades per les administracions. Barcelona, Institut d´Estudis Autonomics, 2012, págs. 165-190.
  • MARCET MORERA, J., «La política lingüística de l’estat espanyol: una aproximació a la incomprensió del pluralisme cultural», en Revista de Llengua i Dret, núm. 59 (2013), págs. 59-74.
  • MILIAN i MASSANA, A., «Contingut i conseqüències jurídiques de la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, en relació amb les llengües oficials», en Revista Jurídica de les Illes Balears, núm. 9 (2011), págs. 39-67.
  • MILIAN i MASSANA, A., «Dels drets lingüístics al dret lingüístic: vint-i-cinc anys d’evolució a Catalunya», en Revista de Llengua i Dret, núm. 51 (2009), págs. 63-93.
  • MILIAN i MASSANA, A., «La regulación constitucional del multilingüismo», en Revista Española de Derecho Constitucional, núm. 10 (1984), págs. 123-154.
  • MILIAN I MASSANA, A., «Aproximación al régimen jurídico previsto para la lengua catalana en el Estatuto de Autonomía de Cataluña», en Revista de Administración Pública, núm. 94 (1981), págs. 317-338.
  • MILIAN i MASSANA, A., «El marc constitucional espanyol relatiu al plurilingüisme. Model reexit o regulació obsoleta?», en A. MILIAN I MASSANA (coor), El plurilingüisme a la Constitució espanyola: seminari. Barcelona, Institut d´Estudis Autonomics, (2009), págs. 209-258.
  • MILIAN MASSANA, A., «La ordenación estatutaria de las lenguas españolas distintas del castellano», en Revista Vasca de Administración Pública, núm. 6 (1983), págs. 243-270.
  • NOGUEIRA LÓPEZ, A., «Mecanismos de garantía de los derechos lingüísticos», en A. M. PLA BOIX. Garantia dels drets lingüístics. Estudis de cas: Bèlgica, Canadà, Espanya, Itàlia, Moldàvia i Suïssa. Barcelona, Institut d’Estudis Autonòmics, (2014), págs. 85-114.
  • NOGUEIRA LÓPEZ, A., «Derecho de los ciudadanos al uso de las lenguas oficiales en el procedimiento, en especial ante la Administración General del Estado», en Eduardo GAMERO CASADO (dir.), Severiano FERNÁNDEZ RAMOS y Julián VALERO TORRIJOS (coord.), Tratado de Procedimiento Administrativo Común y Régimen Jurídico Básico del sector público, Valencia, Tirant lo Blanch, (2017), págs. 425-473.
  • PÉREZ FERNÁNDEZ, J.M., «Principios del régimen juridicolingüístico: en especial, el estatuto de oficialidad», en J.M. PÉREZ FERNÁNDEZ (coor), Estudios sobre el estatuto jurídico de las lenguas en España. Madrid, Atelier, 2006.
  • PLA BOIX, A., «El régimen lingüístico de los nuevos Estatutos de Autonomía», en J. M. CASTELLÀ, i S. GRAMMOND, Diversidad, derechos fundamentales y federalismo. Un diálogo entre Canadá y España. Barcelona, Ed. Atelier, 2010.
  • PLA BOIX, A., «La llengua al nou Estatut d’autonomia de Catalunya», en Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, núm. 3 (2004), págs. 259-294.
  • PLA BOIX, A., El règim jurídic de les llengües a l’Administració de Justícia. Barcelona, Institut d’Estudis Autonòmics de la Generalitat, 2004.
  • PLA BOIX, A., «Article 9. Judicial authorities», en A. NOG UEIRA, E RUIZ, I. URRUTIA (eds), Shaping Language Rights. Commentary on the European Charter for Regional or Minority Languages in Light of the Committee of Experts Evaluation. Strasbourg, Council of Europe Publishing, 2011.
  • PLA BOIX, A., «Reptes de la reforma estatutària en matètia lingüística una revisión crítica de la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny», en Anna Maria PLA (coord.), Reptes del dret lingüístic català reflexions per a un debat crític. Institut d’Estudis de l’Autogovern, (2017), págs. 47-80.
  • PONS i PARERA, E., «Els efectes de la STC 31/2010, de 28 de juny, sobre el règim lingüístic de l’Estatut d’autonomia de Catalunya», en Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, núm. 12 (2011), págs. 120-152.
  • PONS i PARERA, E., «La llengua en la Sentència de 28 de juny de 2010», en Revista Catalana de Dret Públic. Especial Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 (2010), págs. 149-153.
  • PONS i PARERA, E., L’oficialitat lingüística. Declaracions constitucionals i implicacions jurídiques i pràctiques. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2015.
  • PONS i PARERA, E., «Article 14. Transfrontier Exchanges», en A. NOGUEIRA, E. RUIZ, I. URRUTIA (eds), Shaping Language Rights. Commentary on the European Charter for Regional or Minority Languages in Light of the Committee of Experts Evaluation. Strasbourg, Council of Europe Publishing, 2011.
  • POU i PUJOLRÀS, A., «El català a l’administració de justícia i el nou estatut», en Llengua i Dret núm. 48 (2007), págs. 133-186.
  • POU i PUJOLRÀS, A., «La jurisprudència del Tribunal Suprem en matèria lingüística: novetats a partir de la STC 31/2010», en Anna Maria PLA (coord.), en Reptes del dret lingüístic català reflexions per a un debat crític. Institut d’Estudis de l’Autogovern, (2017), págs. 81-122.
  • PRIETO DE PEDRO, J., «Dictamen», en Teoría y Realidad Constitucional. núm. 2 (1998): 87-112.
  • PRIETO DE PEDRO, J., Lenguas, lenguaje y derecho. Madrid, Civitas, 1991.
  • RUIZ VIEYTEZ, E., «Lenguas y Constitución. Una visión del derecho lingüístico comparado en Europa», en Revista Vasca de Administración Pública, núm. 72 (2005), págs. 268-270.
  • SÁNCHEZ AGESTA y PRIETO, J., «Artículo 3: lenguas de España», en Oscar ALZAGA VILLAAMIL (coor), Comentarios a la Constitución española de 1978. Madrid, Edersa, 1996.
  • SOLOZÁBAL, J.J., «El régimen constitucional del bilingüismo», en Revista Española de Derecho Constitucional, núm. 55 (1999), págs. 11-42.
  • TOLIVAR, L., Las libertades lingüísticas: la cooficialidad en el acceso a la función pública y en el Estatuto de los funcionarios. Madrid, INAP, 1987.
  • URRUTIA LIBARONA, I., «Derechos fundamentales y derechos lingüísticos en el ámbito de la justicia», en M. GERPE y M.A. CABELLOS, Poder Judicial y modelo de Estado. Barcelona, Atelier, (2013), págs. 151-196.
  • URRUTIA LIBARONA, I., «Las cuotas lingüísticas en los servicios de comunicación audiovisual y el cine» en A. MILIAN I MASSANA (coor), Drets lingüístics, de debò?: Els drets lingüístics en les actuacions administratives i en determinades activitats supervisades per les administracions. Barcelona, Institut d´Estudis Autonomics, (2012), págs. 37-88.
  • URRUTIA LIBARONA, I., «Crònica legislativa del País Basc» (segon semestre de 2007), en Revista de Llengua i Dret, núm. 50 (2008).
  • URRUTIA LIBARONA, I., «Las garantías lingüísticas ante la Administración de justicia: cooficialidad y tutela judicial», en Revista Jurídica de Cataluña, vol. 100, núm. 2 (2001), págs. 393-420.
  • VERNET i LLOBET, J., «El marc constitucional i estatutari del plurilingüisme» en Anna Maria PLA (coord.), Reptes del dret lingüístic català reflexions per a un debat crític. Institut d’Estudis de l’Autogovern, (2017), págs. 13-46.
  • VERNET i LLOBET, J., «La planificación lingüística en las Administraciones Públicas del Estado en especial Administración Periférica y de Justicia», en Revista Vasca de Administración Pública. núm. 44-2 (1996), págs. 77-99.
  • VERNET i LLOBET, J., «La regulació del plurilingüisme a l’administració espanyola (1970-1990)», en Revista de Llengua i Dret. núm. 18 (1992), págs. 155- 179.
  • VERNET i LLOBET, J., «La llengua a l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Cap a un nou paradigma? En Antoni MILIAN I MASSANA (coor), El Plurilingüisme a la Constitució española. Barcelona, Institut d´Estudis Autonomics, (2009), págs. 123-144.
  • VERNET J. (coor), PONS, E., POU, A., SOLÉ J. R., PLA, A. M., Dret lingüístic. Valls, Cossetània, 2003.
  • VERNET, J. y PUNSET, R., Lenguas y Constitución. Madrid, Iustel, 2007.