La pandemia de gripe rusa en las Islas Baleares (1889-1892)

  1. Josu Hernando-Pérez 1
  2. Joan March 2
  3. Anton Erkoreka 1
  4. Joana-Maria Pujadas-Mora 3
  1. 1 Basque Museum of History of Medicine (UPV/EHU). Grupo de Investigación de Historia Urbana. Población y Patrimonio
  2. 2 Grup d’Investigació d’Història de la Salut IUNICS.(UIB)
  3. 3 Open University of Catalonia / Center for Demographic Studies
Revista:
Academic Journal of Health Sciences: Medicina Balear

ISSN: 2255-0560

Año de publicación: 2022

Volumen: 37

Número: 3

Páginas: 152-156

Tipo: Artículo

DOI: 10.3306/AJHS.2022.37.03.152 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openIbdigital editor

Resumen

La llamada gripe rusa que afectó a distintos países de Europa a partir de noviembre de 1889, llegó a Baleares los últimos días del año, vinculándose los primeros casos con la aduana de Palma. Los médicos de la época señalaron que la mitad de la población enfermó presentando, por lo general, cuadros clínicos leves. La epidemia no produjo un incremento significativo de las tasas brutas de mortalidad en el conjunto de las Islas Baleares ni en ninguna de las tres principales capitales que hemos estudiado. Señalamos que la ausencia de fallecimientos podría ser debida a la avanzada transición demográfica de Mallorca.

Referencias bibliográficas

  • Bertillon J. La grippe a Paris et dans quelques autres villes de France et de l’étranger en 1889-1890. Paris: Imprimerie municipale, 1892.
  • Proust A. Sur l’enquéte concernant l’épidémie de grippe de 1889-1890 en France. Bulletin de l’Académie de médecine 15, 1892: 510-31 y 16,1892: 552-96.
  • García Ferrero S. La gripe de 1889-1890 en Madrid. Madrid: Universidad Complutense, Tesis doctoral, 2017.
  • Erkoreka A, Hernando-Pérez J, March J. La pandémie de grippe russe au Pays basque (1889-1892). Bulletin du Musée Basque 2021; 196: 99-110.
  • Pujades Mora JM. L’evolució de la mortalidad infantil i juvenil a la Ciutat de Palma (Mallorca 1838-1960). Tesis Doctoral. Universitat de les Illes Balears, 2009.
  • Fajarné y Tur E. Epidemia de sarampión en Palma durante el año 1887. Palma, Imprenta de Juan Colomar, 1888.
  • Reher Sullivan DS. “En busca de la “pena urbana” explorando los patrones de mortalidad urbana y rural en España durante la transición demográfica”. Revista Internacional de Geografía de la Población, 2001, p.105-12
  • Moll Blanes I, Salas Vives P, Pujadas-Mora JM, Canaleta Safont E. La lluita per la vida: administració, medicina i reforma sanitària, Mallorca 1820-1923. El Gall 2014.
  • Grau Sancho P. “La historiografia de les epidèmies a Mallorca” (segles XIII a XIX). Gimbernat 2002; 37.
  • Valleron AJ, Cori A, Valtat S, Meurisse S, Carrat F, Boëlle PY. Transmissibility and geographic spread of the 1889 influenza pandemic. Proc Natl Acad Sci U S A. 2010;107(19):8778-81.
  • Ramiro D, García S, Casado Y, Cilek L, Chowell G. Age-specific excess mortality patterns and transmissibility during the 1889–1890 influenza pandemic in Madrid, Spain. Annals of epidemiology 2018; 28 (5): 267-72.
  • Bujosa F, Moll I, Sureda B. La avanzada transición demográfica en Mallorca, el caso de la mortalidad infantil. Revista de Demografía Histórica 2000; 18 (2): 125-46.