El empoderamiento de las mujeres versolaris en Euskal Herria

  1. Lasarte Leonet, Gema
  2. Vizcarra Morales, María Teresa
  3. Perales-Fernández-de-Gamboa, Andrea
  4. Ugalde Gorostiza, Ana Isabel
Revista:
Estudis de Literatura Oral Popular = Studies in Oral Folk Literature

ISSN: 2014-7996

Año de publicación: 2021

Número: 10

Páginas: 77-99

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Estudis de Literatura Oral Popular = Studies in Oral Folk Literature

Resumen

A comienzos del siglo XX, salvo raras excepciones, se conocían mujeres versolaris en el mundo del bertsolarismo. Datos de 2014 confirman que son mujeres el 48% de las participantes en escuelas infantiles de bertso, el 26% de las inscritas en las escuelas de adultos y el 20% de las presentes en la plaza. En un siglo ha cambiado radicalmente la presencia de las mujeres en el bertsolarismo. Este artículo incide en los factores que han llevado a estas versolaris del silencio a cantar con una voz propia. Los motivos principales de estos cambios son la creación de la Asociación de Amigos del Bertsolarismo, el desarrollo de las escuelas de bertsos y el feminismo. Investigamos las iniciativas de estas versolaris y consideramos varias estrategias iniciadas por la Comisión de Género perteneciente a la Asociación de Amigos del Bertsolarismo. Las mujeres están movilizando un área masculina desde hace 200 años. Lo más notable es que en las últimas tres décadas, por iniciativa de las versolaris o por influencia de la Comisión de Género perteneciente a la Asociación de Amigos de Bertsolarismo, las versolaris están visibilizándose y empoderándose. Usamos el método cualitativo para esta investigación por medio de las entrevistas, y así se recogen 25 voces representativas de ese proceso de empoderamiento. *** A començaments del segle XX, excepte rares excepcions, es coneixien dones bertsolaris al món del bertsolarisme. Dades de 2014 confirmen que són dones el 48% de les participants en escoles infantils de vers, el 26% de les inscrites a les escoles d’adults i el 20% de les presents a la plaça. En un segle ha canviat radicalment la presència de les dones en el bertsolarisme. Aquest article incideix en els factors que han portat a aquestes bertsolaris del silenci a cantar amb una veu pròpia. Els motius principals d’aquests canvis són la creació de l’Associació d’Amics del Bertsolarisme, el desenvolupament de les escoles de bertsos i el feminisme. Investiguem les iniciatives d’aquestes bertsolaris i considerem diverses estratègies iniciades per la Comissió de Gènere pertanyent a l’Associació d’Amics del Bertsolarisme. Les dones estan mobilitzant una àrea masculina des de fa 200 anys. El més notable és que en les últimes tres dècades, per iniciativa de les bertsolaris o per influència de la Comissió de gènere pertanyent a l’Associació d’Amics del Bertsolarisme, les bertsolaris estan fent-se visibles i s’empoderen. Fem servir el mètode qualitatiu per a aquesta investigació per mitjà de les entrevistes, i així es recullen 25 veus representatives d’aquest procés d’empoderament.