Estudi comparatiu del marcatge diferencial d’objecte en situacions de contacte lingüístic (català-espanyol i basc-espanyol)

  1. Anna Pineda
  2. Ane Odria
Revista:
Treballs de sociolingüística catalana

ISSN: 2013-9136

Año de publicación: 2021

Número: 31

Páginas: 47-62

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Treballs de sociolingüística catalana

Resumen

Aquest treball presenta una descripció comparativa del marcatge diferencial d’objecte (MDO) —això és, l’ús d’una preposició o marca concreta per introduir determinats objectes directes—, en basc, en català i en espanyol, i ho fa centrant-se en la situació de contacte de les dues primeres llengües (on el fenomen s’exclou de l’estàndard) amb la darrera (on el fenomen és plenament normatiu). En primer lloc oferim un panorama del tractament sociolingüístic del MDO tant en català com en basc, atès que en ambdós casos el fenomen ha estat tradicionalment imputat a la influència espanyola, i, en conseqüència, ha estat estigmatitzat des del punt de vista sociolingüístic i prohibit per part de les gramàtiques prescriptives. A continuació, emprenem una caracterització del fenomen en les tres llengües estudiades, prenent en consideració les manifestacions morfosintàctiques del MDO, així com els factors que el desencadenen. Aquesta caracterització ens permet evidenciar que, tant en la situació de contacte català-espanyol com basc-espanyol, hi ha punts de convergència però també de divergència pel que fa al MDO.

Referencias bibliográficas

  • Adell, Marc V. (1994). «Problemàtica de l’acusatiu preposicional en català: notes al voltant de Roís de Corella». A: Miscel·lània Germà Colón. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, vol. 1, p. 93-109.
  • Aissen, Judith (2003). «Differential object marking: Iconicity vs. economy». Natural Language and Linguistic Theory,vol. 21, núm. 3, p. 435-483.
  • Austin, Jennifer (2006). «Dative over-marking in Basque: Evidence of Spanish-Basque con-vergence». Euskalingua, núm.9, p. 136-145.
  • Austin, Jennifer (2015). «Transfer and contact-induced variation in child Basque». Frontiers in Psycholo-gy, vol. 5, p. 1-11.
  • Benito, Rut (2016). Differential object marking in Catalan: Contexts of appearance and analysis. Tesi de màster. Universitat de Barcelona.
  • Benito, Rut (en preparació). Processament, coneixement i ús del marcatge diferencial d’objecte en par-lants monolingües i bilingües d’espanyol i català. Tesi doctoral. Universitat Pompeu Fabra.
  • Bonaparte, L.-L. (1869). Le verbe basque en tableaux. Vol. 1. Bilbao: Euskaltzaindia, p. 221-242. [Reimprès a: Opera Omnia Vasconice (1991)]
  • Bossong, Georg (1991). «Differential object marking in Romance and beyond». A: Wanner, Dieter; Kibbee, Douglas A. (ed.). New analyses in Romance linguistics. Amsterdam; Fila-dèlfia: John Benjamins, p. 143-170
  • Cabanes, Vicent (1994). «Anàlisi de la construcció d’objecte directe de persona en català (segles xiii-xvi): estudi del sintagma article + substantiu». A: Todolí, Júlia [et al.] (ed.). Miscel·lània, vol. 94, p. 77-136.
  • Cabanes, Vicent (1995). «Anàlisi de la construcció d’objecte directe de persona en català (segles xiii-xvi): estudi del nom propi». A Sol Post, núm.3, p. 47-89.Corpus Informatitzat del Català Antic = Torruella, Joan; Pérez Saldanya, Manuel; Mar-tines, Josep (dir.). <http://www.cica.cat/>.
  • Dixon, Robert M. W. (1979). «Ergativity». Language, vol. 55, p. 59-138.
  • Escandell-Vidal, M. Victoria (2009). «Differential object marking and topicality. The case of Balearic Catalan». Studies in Language, vol. 33, núm. 4, p. 832-885.
  • Euskaltzaindia (1993). Euskal gramatika laburra: perpaus bakuna. Bilbao: Euskaltzaindia.
  • Fernández, Beatriz; Rezac, Milan (2010). «Datibo osagarri bitxiak eta Datiboaren Lekual-datzea: ari nai diyot eta kanta egin nazu bidegurutzean». A: Fernández, Beatriz; Albizu, Pablo; Etxepare, Ricardo (ed.). Euskara eta euskarak: aldakortasun sintaktikoa aztergai. Supplements of ASJU,vol. 52. Bilbao: UPV: EHU, p. 113-149.
  • Fernández, Beatriz; Rezac, Milan (2016). «Differential object marking in Basque varieties». A: Fernández, Beatriz; Ortiz de Urbina, Jon (ed.). Microparameters in the grammar of Basque. Amsterdam; Filadèl-fia: John Benjamins, p. 93-139.
  • Fernández-Ordóñez, Inés (1994). «Isoglosas internas del castellano. El sistema referencial del pronombre átono de tercera persona». Revista de Filología Española, vol.74, núm. 1/2, p. 71-125.
  • Fernández-Ordóñez, Inés (1999). «Leísmo, laísmo y loísmo». A: Bosque, Ignacio; Demonte, Violeta (ed.). Gramá-tica descriptiva de la lengua española. Vol.I. Madrid: Espasa Calpe, p. 1317-1394.
  • García García, Marco (2014). Differentielle Objecktmarkierung bei unbelebten Objekten im Spanischen. Berlín: De Gruyter Mouton.
  • GIEC (2016) = Institut d’Estudis Catalans.
  • Gómez, Gemma (2016). Gramàtica del català rossellonès. Barcelona: Publicacions de l’Aba-dia de Montserrat.
  • Heusinger, Klaus von (2008). «Verbal semantics and the diachronic development of MDO in Spanish». Probus, vol. 20, núm. 1, p. 1-31.
  • Heusinger, Klaus von; Kaiser, Georg A. (2005). «The evolution of differential object marking in Spanish». A: Heusinger, Klaus von; Kaiser, Georg A.; Stark, Elisabeth (ed.). Proceedings of the workshop “Specificity and the evolution/emergence of nominal de-termination systems in Romance”. Konstanz: Universität Konstanz. Fachbereich Sprach-wissenschaft, p. 33-69.
  • Hualde, José Ignacio (1992). Catalan. Londres: Routledge.
  • Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: IEC.
  • Leonetti, Manuel (2004). «Specificity and differential object marking in Spanish». Catalan Journal of Linguistics, vol.3, p. 75-114.
  • Leonetti, Manuel (2008). «Specificity in clitic doubling and in differential object marking in Spanish». Probus, vol. 20, núm. 1, p. 33-66.
  • Meier, Harri (1947). «O problema do acusativo preposicional no catalão». Boletim de Filolo-gia [Lisboa], vol. 8, p. 237-260
  • Meier, Harri (1948). «Sobre as origens do acusativo preposicional nas línguas românicas». A: Meier, Harri (ed.). Ensaios de filologia românica. Lisboa: Edição da ‘Revista de Portugal’, p. 115-164.
  • Mounole, Céline (2012). «Evolution of the transitive verbs in Basque and apparition of dati-vely marked patients». A: Authier, Gilles; Haude, Katharina (ed.). Ergativity, valency, and voice. Berlín; Nova York: Mouton de Gruyter, p. 355-379.
  • Odria, Ane (2014). «Differential object marking and the nature of dative case in Basque va-rieties». Linguistic Variation, vol. 14, núm. 2, p. 289-317.
  • Odria, Ane (2017). Differential object marking and datives in Basque syntax. Tesi doctoral. UPB: EHU.
  • Odria, Ane (2019). «Differential object marking in Basque and Spanish dialects». A: Berro, Ane; Fernández, Beatriz; Ortiz de Urbina, Jon (ed.). Basque and Romance: Aligning gram-mars. Leiden; Boston: Brill.
  • Odria, Ane; Pineda, Anna (en premsa). «A micro-comparative approach to DOM in lan-guage-contact environments: The case of Catalan, Basque and Spanish». A: Irimia, Monica; Mardale, Alexandru (ed.). Differential object marking in Romance: Towards microva-riation. Amsterdam; Filadèlfia: John Benjamins.
  • Orbegozo, Itziar; Urrestarazu, Iñigo; Berro, Ane; Landa, Josu; Fernández, Beatriz (2018). Euskara Bariazioan / Basque in Variation (BiV). 2a ed.Bilbao: UPV/EHU. Dispo-nible en línia a: <http://basdisyn.net/Bas&Be/biv/>.
  • Perera, Joan (1986). «Contribució a l’estudi de les preposicions en el Tirant lo Blanch». Pri-mera part. Llengua i Literatura (Barcelona), núm. 1, p. 51-109.
  • Perpiñán, Sílvia (2018). «On convergence, ongoing language change, and crosslinguistic in-fluence in direct object expression in Catalan-Spanish bilingualism». Languages, vol. 3, núm. 14, p. 1-23.
  • Pineda, Anna (2018). «Acostament al marcatge diferencial d’objecte als inicis del català mo-dern». eHumanista/IVITRA, vol. 14, p. 570-596. [Núm. especial Gramàtica del català modern (1601-1833)]
  • Pineda, Anna (2020). «La (in)transitivitat en Fabra: aspectes clau». A: Murgades, Josep; Bellés, Eloi; Nogué, Neus (ed.). Pompeu Fabra, a la Universitat i de la Universitat. Barcelona: Edi-cions UB, p. 139-165.
  • Pineda, Anna (2021). «El marcatge diferencial d’objecte en català (i Fabra)». A: Pradilla, Miquel À. (coord.). De llengua i societat: De la proposta fabriana a la reforma normativa de l’IEC. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 211-222.
  • Pineda, Anna (en premsa a). «El complement directe (I): El marcatge diferencial d’objecte». A: Mar-tines, Josep; Pérez Saldanya, Manuel; Rigau, Gemma (ed.). Gramàtica del catalàantic. Amsterdam; Filadèlfia: John Benjamins; València: Publicacions de la Universitat de València.
  • Pineda, Anna (en premsa b). «The development of MDO in the diachrony of Catalan: (Dis)similarities with respect to Spanish». A: Kabatek, Johannes; Obrist, Philipp; Wall, Albert (ed.). New studies on differential object marking in Romance and beyond. Berlín: De Gruyter.
  • Puig-Mayenco, Eloi; Cunnings, Ian; Bayram, Fatih; Miller, David; Tubau, Susagna; Rothman, Jason (2018). «Language dominance affects bilingual performance and pro-cessing outcomes in adulthood». Frontiers in Psychology, núm. 9, p. 1-16.
  • Puig-Mayenco, Eloi; Miller, David; Rothman, Jason (2017). «Adult outcomes of early child second language (L2) acquisition: Differential object marking in the child L2 Spanish of Catalan natives». A: LaMendola, Maria; Scott, Jennifer (ed.). Proceedings of the 41st annual Boston University Conference on Language Development.Somerville, MA: Cascadilla Press, p. 546-558.
  • Rodríguez-Ordóñez, Itxaso (2013). «Contact-induced phenomena in Gernika Basque: The case of dative over-marking». A: Howe, Chad et al. (ed.). Selected Proceedings of the 15th Hispanic Linguistics Symposium. Somerville, MA: Cascadilla Proceedings Project, p. 236-251.
  • Rodríguez-Ordóñez, Itxaso (2016). Differential object marking in Basque: Grammaticalization, attitudes and ideolog-ical representations. Tesi doctoral. University of Illinois at Urbana-Champaign.
  • Rodríguez-Ordóñez, Itxaso (2017). «Reexamining differential object marking as a linguistic contact-phenomenon in Gernika Basque». Journal of Language Contact, núm. 10, p. 318-352.
  • Sancho Cremades, Pelegrí (1995). La categoria preposicional. València: Universitat de Va-lència.
  • Sancho Cremades, Pelegrí (2002). «La preposició i el sintagma preposicional». A: Solà, Joan et al. (ed.). Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Barcelona: Empúries, p. 1749-1768.
  • Silverstein, Michael (1976). «Hierarchy of features and ergativity». A: Dixon, Robert M. W. (ed.). Grammatical categories in Australian languages. Canberra: Australian Institute of Aboriginal Studies, p. 112-171.
  • Yrizar, Pedro de (1981). Contribución a la dialectología de la lengua vasca. Sant Sebastià: Gipuzkoako Kutxa. 2 v.
  • Zuazo, Koldo (2000). Euskararen sendabelarrak. Irun: Alberdania.
  • Laca, Brenda (1995). «Sobre el uso del acusativo preposicional en español». A: Pensado, Carmen (ed.). El complemento directo preposicional. Madrid: Visor, p. 6-91.