"La croada judicial d'Urquijote contra l'èuscar""enemic" d'una sola cara?

  1. Garaio Mendizábal, Beñat
Revista:
Treballs de sociolingüística catalana

ISSN: 2013-9136

Año de publicación: 2018

Número: 28

Páginas: 11-31

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Treballs de sociolingüística catalana

Resumen

In this article we will analyze the judicial appeals lodged by the Spanish Government Delegation in the Basque Autonomous Community against institutional initiatives aiming to revitalize the Basque language. In particular, we will look closely at the high-profile figure of Carlos Urquijo, the Government Delegate between 2012 and 2016, and the strategy of confrontation which he implemented and which was opposed by the euskalgintza, the movement in favor of Basque. According to the author, the judicial appeals lodged by the Delegate could have given rise to a more resilient and constructive reaction addressed to reinforcingthe linguistic ideologies favorable to Basque, which is now in a phase in which its significant process of revitalization is slowing down. For the development of this research, a list of appeals lodged by Urquijo and his team will be compiled and various political-science and sociolinguistics theories will be the object of study and reflection.

Referencias bibliográficas

  • Adrey, J. B. (2009). Discourse and struggle in minority language policy formation: Corsican language policy in the EU context of governance. Londres: Palgrave Macmillan.
  • Advocacia General de l’Estat (2015). Memoria de la Abogacía General del Estado - Dirección del Servicio Jurídico del Estado (2014) [en línia]. <https://labur.eus/7IyGi> [Consulta: 3 març 2017].
  • Agirre, L.; Eskisabel, I. (2016). «Euskalgintza eta feminismoa: Identitateak berreraiki, demokrazia sendotu, boteretze kolektiboa bultzatu eta subalternitate eraldatzaile unibertsalak eraikitzeko proposamen bat». BAT Soziolinguistika Aldizkaria, vol. 98, núm. 1, p. 11-22.
  • Agirreazkunaga, I. (1996). «Administrazio foral eta lokalaren ezaugarriak euskararen normalizazio bidean». Revista Vasca de Administración Pública - Herri Arduralaritzazko Euskal Aldizkaria, núm. 44, p. 219-236.
  • Agirreazkunaga, I. (2005). «La doble oficialidad lingüística en el municipio de Vasconia». Iura vasconiae: Revista de Derecho Histórico y Autonómico de Vasconia, núm. 2, p. 253-279.
  • Anderson, B. (2006). Imagined communities: Reflections on the origin and spread of nationalism. Londres: Verso.
  • Arzoz, X. (2008). «The implementation of the European charter for regional or minority languages in Spain». A: O’Riagain, D. (ed.). The European charter for regional or minority languages: legal challenges and opportunities, p. 83- 107. Estrasburg: Council of Europe Publishing.
  • Bengoetxea, X. (2012). «Arnasguneak. Ezaugarriak. Zernbait arnasguneren egoeraren behaketa». BAT Soziolinguistika Aldizkaria, vol. 85, núm. 4, p. 75-118.
  • BOE = Llei 10/1982, de 24 de novembre, bàsica de normalització de l’ús de l’èuscar (2012). Boletín Oficial del Estado [en línia], núm. 100 (26 abril). <https://www.boe.es/boe/dias/ 2012/04/26/pdfs/BOE-A-2012-5539.pdf> [Consulta: 3 març 2017].
  • Coluzzi, P. (2007). Minority language planning and micronationalism in Italy: An analysis of the situation of Friulian, Cimbrian and Western Lombard with reference to Spanish minority languages. Berna, Suïssa: Peter Lang.
  • EGOD = Euskararen Gaineko Oinarrizko Diskurtsoak. (2015). Sant Sebastià: Eusko Jaurlaritzaren Argitalpen Zerbitzua.
  • Erize, X. (2016). «Euskal herritarren portaera linguistikoen motibo subjektiboen bilakaera». BAT Soziolinguistika Aldizkaria, vol. 99, núm. 2, p. 113-177.
  • Etxeberria, H. (2015). «EAEko gehiengo euskalduna duten udalerriak epaitegi erdaldunetan». BAT Soziolinguistika Aldizkaria, núm. 97, p. 67-98. Goikoetxea, G. (2016a). Euskara irabazteko bidean. Andoain: Elkar.
  • Goikoetxea, G. (2016b). «Baldintzak dituzten udalerrien erdiak baino gehiago ez dira Uemako kideak». Berria [en línia] (5 maig). <https://labur.eus/85Sx2> [Consulta: 3 març 2017].
  • Goirigolzarri, J. (2015). Euskal Autonomia Erkidegoko alderdi politikoen hizkuntza politikak eta hizkuntza ideologiak 1980-2012: Eusko Legebiltzarreko hauteskunde programen azterketa. Tesi doctoral. Bilbao: Deustuko Unibertsitatea.
  • Govern Basc (2013). V. Mapa Soziolinguistikoa (sarean) [en línia]. <https://labur.eus/ bbzyP> [Consulta: 3 març 2017].
  • Grau, M. (2007). «A step backwards or a step forwards? The politics and policies of decentralization under the governments of the Partido Popular». Proceedings of the VII Spanish Congress on Political Science and the Administration: Democracy and good Governance [en línia]. <http://bit.ly/2d479f7> [Consulta: 3 març 2017].
  • Grenoble, L. A.; Whaley, L. J. (2006). Saving languages: An introduction to language revitalization. Nova York: Cambridge University Press.
  • Grin, F. (1994). «Combining immigrant and autochthonous language rights: A territorial approach to multilingualism». A: Skutnabb-Kangas, T.; Phillipson, R.; Rannut, M. (ed.). Linguistic human rights: overcoming linguistic discrimination. Berlín: Mouton de Gruyter, p. 31-48.
  • Hizkuntza Politika Sailburuordetza (HPS) (2016). Eta hemendik aurrera zer? Sant Sebastià: Eusko Jaurlaritzaren Argitalpen Zerbitzua.
  • Irureta, O. (2015a). «Udalerri euskaldunak gaur egun ez dira hain euskaldunak». Argia [en línia] (10 maig). <http://www.argia.eus/argia-astekaria/2460/inaki-iurrebaso> [Consulta: 3 març 2017].
  • Irureta, O. (2015b). «Udalerri euskaldunak inguru hauskor bezala ikertu behar dira». Argia [en línia] (24 maig). <http://www.argia.eus/argia-astekaria/2462/imanol-esnaola> [Consulta: 3 març 2017].
  • Irureta, O. (2016). «Espainiako Gobernu Ordezkariak ipinitako errekerimendu eta helegiteak». Argia [en línia] (maig). <https://www.uema.eus/wp-content/uploads/2016/06/zerrenda. jpg> [Consulta: 3 març 2017].
  • Izagirre, K. (2010). Autopsiarako frogak. Sant Sebastià: Susa.
  • Laponce, J. A. (1984). Langue et territoire. Quebec: Presses de l’Université Laval.
  • López Nieto, L. (2009). «20 años del Partido Popular: del aislamiento al liderazgo». Cuadernos de Pensamiento Político [en línia], núm. 24, p. 175-198. <http://bit.ly/2dei73N> [Consulta: 3 març 2017].
  • Marko, J. I. (2013). «Udalerri Euskaldunen Mankomunitatea. 20 urteko ibilbidearen azterketa». BAT Soziolinguistika Aldizkaria, vol. 87-88, núm. 2-3, p. 203-233.
  • May, S. (2000). «Uncommon languages: the challenges and possibilities of minority language rights». Journal of Multilingual and Multicultural Development, vol. 21, núm. 5, p. 366- 385.
  • McCarty, T. (2013). Language planning and policy in native America: History, theory, praxis. Bristol: Multilingual Matters.
  • McRae, K. (1975). «The principle of territoriality and the principle of personality in multilingual states». International Journal of the Sociology of Language, núm. 4, p. 33-54.
  • Moreno Cabrera, J. C. (2008). El nacionalismo lingüístico: Una ideología destructiva. Barcelona: Península.
  • Moreno Cabrera, J. C. (2015). «El españolismo lingüístico como fuente de conflicto». A: Cagiao y Conde, J.; Jiménez-Salcedo, J. (ed.). Políticas lingüísticas en democracias multilingües. Madrid: Catarata, p. 29-50.
  • Puig Salellas, J. M. (2009). Doble oficialitat i llengua pròpia: dues llengües i un territori. Barcelona: Fundació Noguera; Madrid: Marcial Pons.
  • Regne d’Espanya (1978). Constitución española [en línia]. <https://labur.eus/1boxm> [Consulta: 3 març 2017].
  • Soziolinguistika Klusterra (2012). Hizkuntzen kale-erabileraren VI. Neurketa. Andoain: Soziolinguistika Klusterra.
  • Topagunea (2015). Berrikasi eta berrikusi. Andoain: Topagunea. UEMA = Udalerri Euskaldunen Mankomunitatea (2017). «NOR GARA» [en línia]. <http://www.uema.eus/nor-gara/> [Consulta: 3 març 2017].
  • Urrutia Libarona, I. (2000). «Udalerri euskaldunak eta zuzenbidea». BAT Soziolinguistika Aldizkaria, núm. 34, p. 31-43.
  • Urrutia Libarona, I. (2015). «Euskarazko udal jarduerek ba al dute lege babes eraginkorrik? Normalizazio eredu berri baten bila». BAT Soziolinguistika Aldizkaria, núm. 95, p. 31-70.
  • Urrutia Libarona, I. (2016). «Crónica legislativa del País Vasco: Primer semestre de 2016». Revista de Llengua i Dret, núm. 66, p. 288-306.
  • Vernet, J. (2015). «Los conflictos lingüísticos abiertos en la jurisprudencia constitucional española». A: Cagiao y Conde, J.; Jiménez-Salcedo, J. (ed.). Políticas lingüísticas en democracias multilingües. Madrid: Catarata, p. 51-89.
  • Vila i Moreno, F. X. (2016). «Sobre la vigència de la sociolingüística del conflicte i la noció de normalitat lingüística». Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 26, p. 199-217.
Fuente de los datos: Dialnet