Análisis de la nueva estrategia comunicativa de EH Bildu (2016)hacia una narrativa de la emoción

  1. Orbegozo Terradillos, Julen 1
  2. Iturbe Tolosa, Andoni 1
  3. González Abrisketa, Marian 1
  1. 1 Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea
    info

    Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea

    Lejona, España

    ROR https://ror.org/000xsnr85

Zeitschrift:
Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura

ISSN: 0211-2175,  2340-5236

Datum der Publikation: 2017

Nummer: 57

Seiten: 97-114

Art: Artikel

DOI: 10.5565/REV/ANALISI.3111 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDDD editor

Andere Publikationen in: Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura

Objetivos de desarrollo sostenible

Zusammenfassung

Aquest article analitza el canvi estratègic de les campanyes electorals d’EH Bildu des de 2011 fins a les eleccions autonòmiques del setembre de 2016. A través d’entrevistes a les persones responsables de campanya, l’anàlisi del relat i l’observació participant, s’identifiquen determinades fites que deriven en la renovació de la seva narrativa electoral després que la mateixa coalició reconegués l’esgotament del relat polític. La investigació determina que la coalició de partits va decidir apostar per les tendències actuals del màrqueting i de la comunicació política amb la finalitat d’ampliar el seu electorat. La seva estratègia comunicativa va passar de subratllar allò col·lectiu i la càrrega ideològica en el seu discurs a humanitzar i personalitzar el relat i els seus candidats. La contractació per primera vegada d’una empresa externa amb experts en màrqueting, publicitat i comunicació política va posar l’èmfasi en la utilització de les anàlisis sociològiques i l’explotació del costat més personal i emocional dels candidats. Un altre avenç va ser el nou enfocament implementat en les xarxes socials i l’aposta per la renovació de la imatge de marca i els eslògans de la coalició, relacionant-los amb elements més comuns i positius. La professionalització va ser fruit d’un diagnòstic en el qual es van establir les bases i els principis per a la nova narrativa d’EH Bildu.

Bibliographische Referenzen

  • BERROCAL, S. (2015). «Politainment: el gran espectáculo político televisivo». El Molinillo de ACOP, 76, 4-10.
  • CASTELLS, M. (2012). Redes de indignación y esperanza. Madrid: Alianza editorial.
  • CASTELLS, M. (2009). Comunicación y poder. Madrid: Alianza editorial.
  • CENTRO DE INVESTIGACIONES SOCIOLÓGICAS (2011). Representaciones políticas y movimiento 15-M. Proyecto de investigación cualitativa. Junio 2011. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. <http://www.cis.es/cis/export/sites/default/ -Archivos/Marginales/2920_2939/2921/Ft2921.pdf> [Fecha de consulta: 20/05/17].
  • D’ADAMO, O.; GARCÍA, V. (2013). «Arquitectura del relato político. Storytelling al servicio de la comunicación política». En: I. CRESPO y J. del REY (ed.). Comunicación política y campañas electorales en América Latina. Buenos Aires: Biblos, 55-68.
  • D’ADAMO, O.; GARCÍA, V. (2012). «Storytelling, el relato político». Más Poder Local, 9, 32-33.
  • DORANTES y AGUILAR, G. L. (2014). «Procesos electorales y democracia: la construcción de una agenda de campaña política». Convergencia, Revista de Ciencias Sociales. <http://convergencia.uaemex.mx/article/view/991> [Fecha de consulta: 20/05/17].
  • GONZÁLEZ ABRISKETA, M. (2009). La información televisiva en campaña electoral. Análisis de las noticias en ETB y TVE durante las elecciones municipales y autonómicas de mayo de 2003. Leioa. <https://addi.ehu.es/bitstream/10810/12239/1/gonzalez%20abrisqueta.pdf> [Fecha de consulta: 20/05/17].
  • GÓMEZ, J. A. (2015). «Raíces organizativas de la política española. Los catch all/cartel parties españoles por dentro». Uned. Teoría y Realidad Constitucional, 35, 511540.
  • HESSEL, H. (2001). Indignaos. Madrid: Destino.
  • KREISS, D.; SAFFER, A. J. (2017). «Networks and Innovation in the Production of Communication: Explaining Innovations in US Electoral Campaigning From 2004 to 2012». Journal of Communication, 67, 521-544.
  • KREISS, D.; JASINSKI, C. (2016). «The Tech Industry Meets Presidential Politics: Explaining the Democratic Party’s Technological Advantage in Electoral Campaigning, 2004-2012». Political Communication, 33, 544-562.
  • KIRCHHEIMER, O. (1980). «El camino hacia el partido de todo el mundo». En: K. LENK; F. NEUMANN. Teoría y sociología críticas de los partidos políticos. Barcelona: Anagrama.
  • LÓPEZ-GARCÍA, G. (2016). «“Nuevos” y “viejos” liderazgos: la campaña de las elecciones generales españolas de 2015 en Twitter». Communication & Society, 29 (3), 149-167.
  • MAAREK, P. (1997). Marketing político y comunicación. Barcelona: Paidós Comunicación. 2009, 2ª ed.
  • MARTÍN, L. (2002). Marketing político. Barcelona: Paidós.
  • MARTÍNEZ, V. (2009). «Partidos políticos: un ejercicio de clasificación teórica». Perfiles latinoamericanos, vol. 17, 33.
  • MATTELART, A.; VITALIS, A. (2015). De Orwell al cibercontrol. Barcelona: Gedisa.
  • PEYTIBI, F. X.; RODRÍGUEZ, J. A.; GUTIÉRREZ-RUBÍ, A. (2008). «La experiencia de las elecciones generales del 2008». En: IV Congreso Internet, Derecho y Política (IDP). Software social y Web 2.0: Implicaciones Jurídico-políticas, Revista de Internet, Derecho y Política, 7. <http://www.uoc.edu/idp/7/dt/esp/peytibi_rodriguez_gutierrez.pdf> [Fecha de consulta: 20/05/17].
Fuente de los datos: Dialnet