Avaluació i educació preventiva de famílies des de les claus de la parentalitat positiva

  1. Enrique Arranz-Freijo 1
  2. Fernando Olabarrieta 1
  3. Ainhoa Manzano 2
  4. Florencia Barreto 1
  5. Claudia P. Roncallo 1
  6. Maialen Sánchez 2
  7. Joana Rekagorri 2
  8. M. Dolores García 3
  1. 1 Facultat de Psicologia UPV/EHU
  2. 2 Centre Universitari de Psicologia de la Família
  3. 3 Ajuntament de Vitoria-Gasteiz
Revista:
Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa

ISSN: 2339-6954 1135-085X

Año de publicación: 2016

Título del ejemplar: Nous enfocaments per a velles problemàtiques en l’educació social / Nuevos enfoques para viejas problemáticas en la educación social

Número: 64

Páginas: 11-27

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa

Resumen

En este trabajo se presentan los resultados de una experiencia de evaluación y educación preventiva llevada a cabo con cincuenta familias con niños/as de dos años de edad. Las familias son evaluadas a través de una entrevista en visita domiciliaria, seguidamente reciben unas pautas de crianza para poner en práctica en su vida diaria. Los resultados aportan datos empíricos que avalan la pertinencia de poner en marcha una estrategia de evaluación y educación preventiva familiar en los ámbitos educativo, sanitario y de servicios sociales.

Referencias bibliográficas

  • Anaut, M.; Cyrulnik, B. (2014). Résilience. De la recherche à la pratique. Odile Jacob.
  • Arranz, E.; Olabarrieta, F.; Manzano, A.; Martín, J.L.; Galende, N. (2014). Etxadi–Gangoiti scale: a proposal to evaluate the family contexts of two-year-old children. Early Child Development and Care, 184(6), 933-948.
  • Arranz, E.; Oliva, A.; Sánchez de Miguel, M.; Olabarrieta, F.; Richards, M. (2010). Quality of family context and cognitive development: a cross sectional and longitudinal study. Journal of Family Studies, 16, 130–142.
  • Arranz, E.; Olabarrieta, F.; Manzano, A.; Martín, J. L.; Galende, N.(2012). Escala Etxadi-Gangoiti: una propuesta para evaluar los contextos familiares de niños de 2 años de edad. Revista de Educación, 358, 218-237.
  • Arranz, E.; Oliva, A. (2010). Desarrollo psicológico en las nuevas estructuras familiares. Madrid: Pirámide.
  • Asmussen, K. (2012). The evidence based parenting practitioner’s handbook. Routledge.
  • Arranz Freijo, E. B.; Olabarrieta Artetxe, F.; Manzano Fernández, A.; Martín Ayala, J. L.; Galende Pérez, N. (2014). Etxadi Gangoiti scale: a proposal to evaluate the family contexts of two year-old children. Early Child Development and Care, 184(6), 933-948.
  • Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz (2009). Plan local de infancia y adolescencia del Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz. Colección tema municipales. Vitoria Gasteiz: Ayuntamiento de Vitoria Gasteiz.
  • Barudy, J.; Dantagnan, M. (2005). Los buenos tratos a la infancia. Barcelona: Gedisa.
  • Blair, C.; Raver, C. C.; Berry, D. J. (2014). Two approaches to estimating the effect of parenting on the development of executive function in early childhood. Developmental psychology, 50(2), 554.
  • Bloomfield, L.; Kendall, S. (2012). Parenting self efficacy, parenting stress and child behaviour before and after a parenting programme. Primary health care research & development, 13(04), 364-372.
  • Caldwell, B.; Bradley, R. (1984). HOME observation for measurement of the environment. Little Rock, AR.: Centre of Child Development and Education. University of Arkansas at Little Rock.
  • Carneiro, P.; Meghir, C.; Parey, M. (2013). Maternal education, home environments, and the development of children and adolescents. Journal of the European Economic Association, 11(s1), 123-160.
  • Crosnoe, R. (2015). Continuities and consistencies across home and school systems. In Processes and Pathways of Family School Partnerships Across Development (pp. 61-80). Springer International Pu-blishing.
  • DeHart, T.; Pelham, B. W.; Tennen, H. (2006). What lies beneath: Parenting style and implicit selfesteem. Journal of experimental so-cial psychology, 42(1), 1-17.
  • Galende, N.; de Miguel, M. S.; Arranz, E. (2011). The Role of Phy-sical Context, Verbal Skills, Non‐parental Care, Social Support, and Type of Parental Discipline in the Development of ToM Capacity in Five Year Old Children. Social Development, 20(4), 845-861
  • Hanington, L.; Heron, J.; Stein, A.; Ramchandani, P. (2012). Parental depression and child outcomes is marital conflict the missing link? Child: care, health and development, 38(4), 520-529.
  • Huerta, M. D. C.; Adema, W.; Baxter, J.; Han, W. J.; Lausten, M.; Lee, R.; Waldfogel, J. (2013). Fathers’ leave, fathers’ involvement and child development: Are they related? Evidence from four OECD countries (No. 140). OECD Publishing.
  • Institute for public care (2012). Early intervention and prevention with children and families. Getting the most from team around family systems. Oxford Brookes University: Oxford.
  • Institut nacional d’estadística INE- (2011). Enquesta sobre l’ús del temps, recuperat de http://www.ine.es/prensa/np669.pdf.
  • Jæger, M. M. (2012). The extended family and children’s educational success. American Sociological Review.
  • Lugo‐Gil, J.; Tamis‐LeMonda, C. S. (2008). Family resources and parenting quality: Links to children’s cognitive development across the first 3 years. Child development, 79(4), 1065-1085.
  • McPherson, K.; Kerr, S.; McGee, E.; Cheater, F.; Morgan, A.(2013). The role and impact of social capital on the health and wellbeing of children and adolescents: a systematic review. Glasgow Centre for Population Health: Glasgow.
  • Milteer, R. M.; Ginsburg, K. R.; Mulligan, D. A.; Ameenuddin, N.; Brown, A.; Christakis, D. A.; Levine, A. E. (2012). The importance of play in promoting healthy child development and maintaining strong parent child bond: focus on children in poverty. Pediatrics, 129(1), e204-e213.
  • Morrison, J.; Pikhart, H.; Ruiz, M.; Goldblatt, P. (2014). Systematic review of parenting interventions in European countries aiming to reduce social inequalities in children’s health and development. BMC public health, 14(1), 1040.
  • Pourtois, J. P.; Desmet, H. (2006). La educación postmoderna. Madrid: Editorial Popular.
  • Recomanació Rec. 19 (2006). Comité de Ministros a los estados miembros del Consejo de Europa. Políticas de apoyo al ejercicio positivo de la parentalidad, recuperat de: http://www.coe.int/t/dg3/youthfamily
  • Rodrigo, M. J.; Amorós, P.; Arranz, E.; Hidalgo, M. V.; Maiquez, M. L.; Martín, J. C.; Martinez, R.; Ochaita, E. (2015). Guía de buenas prácticas en parentalidad positiva, un recurso para apoyar la práctica profesional con familias. Madrid: FEMP y Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.
  • Spagnola, M.; Fiese, B. (2007). Family routines and rituals: a context for development in the lives of Young children. Infant & Young Children, 20, 4, 284-299.
  • Velasco, D.; Sánchez de Miguel, M.; Egurza, M.; Arranz, E.; Aranbarri, A.; Fano, E.; Ibarluzea, J. (2014). Family context assessment in a public health study.Gaceta Sanitaria, 28(5), 356-362.