El nivell d'autoeficàcia i d'autocompassió del mestres i la seva relació amb les pràctiques inclusives

  1. Vigo Aguiló, Antonio
Zuzendaria:
  1. Joan Jordi Muntaner Guasp Zuzendaria
  2. Dolors Forteza Forteza Zuzendaria

Defentsa unibertsitatea: Universitat de les Illes Balears

Fecha de defensa: 2019(e)ko urtarrila-(a)k 17

Epaimahaia:
  1. Sebastià Verger Gelabert Presidentea
  2. Auxiliadora Sales Ciges Idazkaria
  3. Javier Galarreta Lasa Kidea

Mota: Tesia

Laburpena

La inclusió educativa cobreix diferents àmbits, des de polítiques fins a pràctiques. Pràctiques d’aula a les quals encara es troben múltiples barreres, malgrat també s’identifiquen factors que afavoreixen la inclusió. L’objectiu d’aplicar pràctiques inclusives és aconseguir la inclusió social i un desenvolupament integral de tots els alumnes. Les mesures que es prenguin, en aquest sentit, han de permetre la presència, la participació i el progrés de qualsevol alumne sense excepcions. Tots els infants, independentment de la seves condicions personals, han de poder assistir a l’escola conjuntament amb la resta. Els mestres són un element imprescindible en aquest procés inclusiu i més concretament les seves actituds. En aquesta recerca s'ha revisat la literatura centrada en l'anàlisi de les variables que incideixen en les actituds dels mestres en relació a la inclusió educativa, destacant l’autocompassió i l’autoeficàcia. La metodologia aplicada defineix la investigació com a quantitativa de caire no experimental i descriptiva. L’objectiu principal de la recerca és comparar les puntuacions de les variables d’autoeficàcia i autocompassió amb les de pràctiques inclusives, per obtenir alguna relació entre elles. De forma complementària, hem comparat algunes característiques personals dels mestres com l’edat, el gènere i els anys d’experiència, i algunes característiques contextuals com el número d’alumnes, el número d’alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE), les hores de suport rebudes i el nivell educatiu amb les puntuacions d’inclusivitat de les pràctiques. L’objectiu s’ha concretat en nou hipòtesis amb la mateixa variable dependent: la inclusivitat de les pràctiques educatives. Per altra banda, les variables independents són el nivell d’autocompassió, el nivell d’autoeficàcia, l’edat, el gènere, els anys d’experiència, el número d’alumnes, el numero d’alumnes amb NESE, el nivell educatiu i les hores de suport rebudes per altres mestres. Per recollir les dades s’ha utilitzat un qüestionari dividit en quatre blocs. El primer recoeix les dades referides a les seves característiques personals i contextuals. El segon fa referència als ítems d’autoeficàcia de l’escala de pràctiques inclusives dels mestres (TEIP), elaborada per Sharma, Loreman i Forlín (2012). El tercer bloc inclou les preguntes de la Self-compassion Scale (SCS) creada per Neff (2003). I el quart, darrer bloc del qüestionari, conté les qüestions de la Guia per a l’avaluació de pràctiques inclusives (GEPIA), confeccionada per García, Romero i Escalante (2011). La mostra està composta per 136 mestres tutors de primària de centres públics de Mallorca, dels quals 115 són dones i 21 són homes. I l’anàlisi estadístic s’ha dut a terme a través de l’SPSS v.15, aplicant proves per comprovar la normalitat, la homocedasticitat i la significativitat i determinar la influència estadística entre les variables independents i dependents. Els resultats de l’anàlisi estadístic aplicat a les variables del nostre estudi demostren que les puntuacions de pràctiques inclusives dels mestres augmenten quan tenen nivells més alts d’autocompassió i d’autoeficàcia; resultats que coincideixen amb investigacions internacionals realitzades a altres contextos; per altra part, els homes de la mostra posen en pràctica mesures significativament més inclusives que les dones, i aquestes mostren resultats significativament més baixos que els homes en autocompassió, autoamabilitat i mindfulness; i per últim, els mestres de 1r d’EP mostren resultats significativament més baixos que els de 3r d’EP en la concepció del temps del que disposen per aplicar pràctiques inclusives.