La comunicació del càncer infantil i juvenil a espanya (1960-2017). Una anàlisi a través de la premsa i d'internet

Resumen

Els mitjans de comunicació contribueixen a crear la imatge que, com a societat, tenim d’una malaltia. El càncer en adults ha estat analitzat des de diverses disciplines, inclosa la comunicació. Menys investigada ha estat aquesta malaltia en la població infantil i adolescent. El càncer pediàtric ha adquirit importància, de manera progressiva, en les darreres dècades. Prova d’això són la quantitat d’estudis mèdics sobre el tema però també, des d’un punt de vista més social, els treballs realitzats des de l’antropologia o la psicologia. En comunicació, tanmateix, encara és escassa la literatura que analitza el càncer infantil en mitjans de comunicació com la televisió o la premsa. Encara hi ha, per tant, buits per cobrir que requereixen nous estudis.De la mateixa manera, només en els darrers anys s’ha començat a estudiar la recepció per part de les famílies afectades d’aquesta i altra informació sobre el càncer infantil que circula a Internet. Aquest treball analitza l’evolució de les informacions publicades sobre el càncer infantil i adolescent en quatre diaris espanyols (ABC, La Vanguardia, El País i El Mundo) des de 1960 fins a 2017 (N= 1.280). Igualment, la difusió d’Internet i dels aparells mòbils ha permés l’accés permanent a tota mena de continguts, també mèdics, per part de la ciutadania. Mitjançant dues enquestes, a pares i mares de nens amb càncer (N= 101) i a oncòlegs pediàtrics (N= 78), el present treball indaga com aquests continguts en xarxa han influït en la comunicació entre els metges i les famílies. Aquesta informació, però, també arriba als adolescents més majors que estan en tractament i als, cada vegada més nombrosos, supervivents de càncer infantil. A través d’entrevistes (N= 20) s’explora com reben aquests joves la informació sobre el càncer que circula per Internet. Aquests joves, però, no són només receptors sinó que també han emergit com actors amb veu pròpia. En aquest sentit, s’analitzen els testimonis d’adolescents i joves supervivents en línia disponibles (N= 48) en dos llocs web. Els resultats mostren un increment del volum de la informació sobre el càncer infantil i juvenil en la premsa espanyola durant les darreres dècades. Aquest augment s’acompanya d’una major complexitat i diversitat de temes i fonts. Malgrat la gran quantitat de continguts disponible en Internet, els pares prefereixen ser informats pels metges tot i que també voldrien comptar amb la seua guia a l’hora de buscar en línia. Els joves pacients busquen informació sobre la seua malaltia en solitari i sense compartir-la amb la família o els metges, encara que sí que ho fan amb altres joves que han passat pel mateix que ells. Agrairien també ser guiats cap a webs amb continguts adaptats a les seues edats i protagonitzats per joves com ells. En els testimonis que ofereixen en línia, els adolescents i joves narren la seua experiència amb el càncer perquè puga ajudar a altres en la mateixa situació, però aquestes narracions també aporten dades d’interés per als professionals de la salut com quins són els temes que més els preocupen i els dubtes que els sorgeixen després del tractament.