L’educació ambiental com a eina per aprendre química a l’ensenyament secundari
- Vives Requena, Joan Gener
- María Teresa Galcerán Huguet Directeur/trice
- Neus Sanmartí Puig Directeur/trice
Université de défendre: Universitat de Barcelona
Fecha de defensa: 28 janvier 2016
- Mercé Izquierdo Aymerich President
- Francisco Javier Santos Vicente Secrétaire
- Teresa Nuño Angós Rapporteur
Type: Thèses
Résumé
El treball de recerca dut a terme en aquesta tesis doctoral, pretén integrar l¿educació ambiental en el currículum de química d¿ensenyament secundari i fer patent la relació entre la química i l¿entorn. L¿objectiu general d¿aquesta tesi és doble. Hom pretén per una banda, - identificar els factors que influeixen en la introducció d¿innovacions didàctiques en l¿ensenyament de la química, en concret en un crèdit variable, a partir d¿activitats contextualitzades i relacionades amb temàtiques ambientals. Per altra banda, - avaluar si l'ensenyament de la química, a partir de l¿anàlisi de problemes ambientals, afavoreix l¿adquisició d¿actituds responsables envers el medi ambient així com un aprenentatge significatiu de conceptes i procediments propis d¿aquesta àrea de coneixement i identificar alguns factors que hi poden influir. Per assolir els objectius abans esmentats, s¿ha dissenyar un crèdit variable per l¿aprenentatge de la química i l¿educació ambiental a l¿ensenyament secundari. En el primer capítol de la tesi s¿introdueixen algunes reflexions entorn a l¿evolució de l¿ensenyament de la química a l¿ensenyament secundari, amb l¿educació ambiental. En el segon capítol s¿analitza l¿evolució de l¿educació ambiental a l¿ensenyament secundari, així com les visions entorn al concepte i evolució en el marc escolar. El tercer capítol està dedicat a introduir la metodologia utilitzada per dur a terme l¿estudi. Es comenten els bucles d¿innovació/recerca-acció, la mostra d¿alumnat estudiada, i les seves categories , els instruments per a la recollida de dades per avaluar les actituds ambientals i l¿assoliment de continguts de química. En el quart capítol s¿analitza l¿evolució, en relació als objectius, de les diferents unitats didàctiques del crèdit variable dissenyades des de l¿entrada en vigor de la LOGSE, any 1990, fins a l¿entrada es vigor de la LOE al 2005. Es descriuen els canvis dels successius dissenys que s¿estudien i revisen en funció del marc teòric sobre l¿ensenyament de la Química i sobre l¿Educació Ambiental recollits als capítols 1 i 2. Els resultats obtinguts per cada alumne es comenten en el cinquè capítol on a més s¿analitza la seva relació amb els objectius de la tesi. És a dir s¿avaluen els canvis observats en l¿aprenentatge de la química i les actituds ambientals de l¿alumnat en aplicar a l¿ensenyament de la química un currículum que incorpora l¿estudi de l¿entorn. L¿últim capítol (el sisè) inclou les conclusions de la recerca realitzada relacionades amb els seus dos objectius, que es justifiquen i argumenten en funció del marc teòric, les limitacions de l¿estudi realitzat, així com els temes i qüestions que encara queden obertes i les possibles línies de d¿investigació a seguir. Les conclusions es poden resumir en: En relació al primer objectiu els factors que condicionen i expliquen els canvis i l¿evolució en les visions i en la pràctica de l¿ensenyament (capítol 4) són els següents: ¿ Un primer factor seria estar implicat en un procés de recerca-acció o de reflexió constant sobre la pràctica docent. ¿ Un segon factor que en aquesta tesi es constata com a necessari per promoure canvis, és l¿aprenentatge constant de nous referents teòrics. ¿ Un tercer factor és el disseny d¿activitats que comporten pensar, no repetitives ni mecanicistes. ¿ Finalment el quart factor és la participació en col¿lectius que cerquen la innovació, tant en el propi centre com fora d¿ell. En relació al segon objectiu l¿estudi realitzat (capítol 5) no ha permès controlar les moltes variables que intervenen en tot procés educatiu. Tot i així, és d¿interès posar en relleu les conclusions que es poden extreure dels resultats assolits. ¿ La contextualització mitjançant la problemàtica ambiental afavoreix l¿aprenentatge de continguts químics. ¿ La promoció de la capacitat d¿argumentar idees i actuacions de manera fonamentada en coneixements pot explicar la millora dels resultats. ¿ El convenciment per part de qui ensenya que és possible que tots els alumnes aprenguin.