El impacto de las relaciones intergubernamentales en la gestión de la COVID sobre el liderazgo de las mujeres

  1. Novo-Arbona, Ainhoa 1
  1. 1 Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea
    info

    Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea

    Lejona, España

    ROR https://ror.org/000xsnr85

Zeitschrift:
Papers: revista de sociología

ISSN: 0210-2862,  2013-9004

Datum der Publikation: 2023

Titel der Ausgabe: RESISTIRÉ; e3243

Ausgabe: 108

Nummer: 3

Art: Artikel

DOI: 10.5565/REV/PAPERS.3179 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen Access editor

Andere Publikationen in: Papers: revista de sociología

Zusammenfassung

La majoria de les recerques sobre governança multinivell des d’una perspectiva de gènere han tingut com a variable dependent les polítiques d’igualtat (Haussman et al., 2010). Per contra, són menys freqüents les recerques que analitzen la presència de les dones com a protagonistes de la governança multinivell, les seves formes d’actuació o l’efecte de les seves accions en el resultat final (Gushchina i Kaiser, 2021). Aquesta recerca aborda aquesta perspectiva en una situació de pandèmia, on la urgència i la interdependència estimulen la regla de participació executiva. La limitada presència de dones en la gestió intergovernamental de la pandèmia està estretament relacionada amb la seva escassa presència en els governs. El poder executiu i, especialment, la prefectura de govern continuen sent un terreny tancat per a les dones. Actualment, gairebé la meitat dels països de la Unió Europea no han tingut en la seva història cap dona com a primera ministra (Novo-Arbona, 2020). No obstant això, els sistemes federals i descentralitzats han representat una via d’accés de les dones a les prefectures dels poders executius, i la seva presència ha estat més comuna a les prefectures de les unitats constituents. El percentatge de dones ministres també ha augmentat considerablement, i elles han ocupat carteres més prestigioses, com les d’Afers Exteriors, Defensa o Economia, encara que tradicionalment —i encara avui— és més habitual la seva presència en les relacionades amb les cures, com els serveis socials o l’àmbit sanitari (Kroeber i Hüffelmann, 2021). Aquest article identifica els òrgans de decisió multinivell més rellevants des de la declaració de la pandèmia, la presència de dones en aquests òrgans i el seu rol dins de les organitzacions.

Bibliographische Referenzen

  • Broschek, Jörg (2015). «Pathways of federal reform: Australia, Canada, Germany and Switzerland». Publius: The Journal of Federalism, 45 (1), 51-76. https://doi.org/10.1093/publius/pju030
  • Broschek, Jörg (2022). «Federalism, Political Leadership and the Covid-19 Pandemic: Explaining Canada’s Tale of Two Federations». Territory, Politics, Governance, agosto, 1-20. https://doi.org/10.1080/21622671.2022.2101513
  • Bußjäger, Peter (2020). «Covid-19 crisis challenging Austrias’s cooperative federalism». Cuadernos Manuel Giménez Abad, 19, 12-13.
  • Ceccherini, Eleonora (2001). «La participación del sistema autonómico en la formación de la voluntad del Estado». Revista de Estudios Políticos, 111, 173-199.
  • Ceccherini, Eleonora (2008). «La collaborazione fra stato ed enti territoriali negli stati composti dell’unione europea». Cuestiones Constitucionales, 18, 39-69
  • Chattopadhyay, Rupak; Knüpling, Felix; Chebenova, Diana; Whittington, Liam y Gonzalez, Phillip (2022). Federalism and the Response to COVID-19. A Comparative Analysis. India: Routledge.
  • Childs, Sara L. y Kittilson, Miki Caul (2016). «Feminizing political parties: women’s party member organizations within European parliamentary parties». Party Politics, 22 (5), 598-608.
  • Dahlerup, Drude; Hilal, Zeina; Kalandadze, Nana y Kandawasvika-Nhundu, Rumbidzai (2013). Atlas of Electoral Gender Quotas. Estocolmo: International Institute for Democracy and Electoral Assistance.
  • Elazar, Daniel (1990). Exploración del federalismo. Barcelona: Hacer.
  • Erkoreka, Mikel; Grau Creus, Mireia y Kölling, Mario (2022). «Decentralization and Covid-19. Stress-testing the Spanish territorial system». En: Steytler, Nico (2022) (ed.). Comparative Federalism and Covid-19. Combating the Pandemic. Taylor & Francis. https://doi.org/10.4324/9781003166771-4
  • Färber, Gisela (2022). «Germany’s fight against Covid-19. The tension between central regulation and decentralised management». En: Steytler, Nico (2022) (ed.). Comparative Federalism and Covid-19: Combating the Pandemic. Taylor & Francis. https://doi.org/10.4324/9781003166771
  • Franceschet, Susan; Krook, Mona Lena y Piscopo, Jennifer, M. (2012). The impact of Gender Quota. Nueva York: Oxford University Press.
  • Gushchina, Kristina y Kaiser, André (2021). «Multilevel governance and women’s legislative representation». European Journal of Political Research, 60, 934-953.
  • Haussman, Melissa; Sawer, Marian y Vickers, Jill (2010) (eds.). Federalism, feminism and multilevel governance. Gender in a global/local world. Farnham, Surrey, Inglaterra: Burlington, VT, Ashgate.
  • Hegele, Yvonne y Schnabel, Johanna (2021). «Federalism and the Management of the COVID-19 Crisis: Centralisation, Decentralisation and (Non-) Coordination». West European Politics, 44 (5-6), 1.052-1.076. https://doi.org/10.1080/01402382.2021.1873529
  • Huhlmann, Sabine (2020). «Between Unity and Variety: Germany’s Responses to the COVID-19 Pandemic». En: Joyce, Paul; Maron, Fabienne y Reddy, Purshottama Sivanarain (eds.). Good Public Governance in a Global Pandemic. Bruselas: The International Institute of Administrative Sciences. https://doi.org/10.46996/pgs.v1e1
  • Inter-parliamentary Union (2021). National Parliaments. https://www.ipu.org/
  • Johnson, Carol y Williams, Blair (2020). «Gender and Political Leadership in a Time of Covid». Politics & Gender, 16 (4), 943-950.
  • Kössler, Karl (2022). «Managing the Covid-19 pandemic in Austria». En: Steytler, Nico (2022) (ed.). Comparative Federalism and Covid-19. Combating the Pandemic. Taylor & Francis. https://doi.org/10.4324/9781003166771
  • Kroeber, Corinna y Hüffelmann, Joanna (2021). «It’s a Long Way to the Top: Women’s Ministerial Career». Politics & Gender, 18 (3), 741-767. https://doi.org/10.1017/S1743923X21000118
  • Krook, Mona Lena (2009). Quotas for women in politics. Gender and candidate selection reform worldwide. Nueva York: Oxford University Press.
  • Kropp, Sabine y Schnabel, Johanna (2021). «Germany’s response to COVID-19: Federal coordination and executive politics». En: Chattopadhyay, Rupak; Knüpling, Felix; Chebenova, Diana; Whittington, Liam y Gonzalez, Phillip. Federalism and the Response to COVID-19. A Comparative Analysis. India: Routledge.
  • Lijphart, Arend (2012). Modelos de democracia. Barcelona: Ariel
  • Navarro, Carmen y Velasco, Francisco (2022). «From centralisation to new ways of multi-level coordination: Spain’s intergovernmental response to the COVID-19 pandemic». Local Government Studies, 48 (2), 191-210. https://doi.org/10.1080/03003930.2022.2042683
  • Novo-Arbona, Ainhoa (2020). «Gobierno: procesos y agentes». En: VV. AA. Introducción al análisis de las administraciones públicas. Bilbao: EHU Press.
  • Novo-Arbona, Ainhoa; Pérez Castaños, Sergio y García Rabadán, Jonatan (2019). «Building a federal state: phases and moments of Spanish regional (de) centralization». Italian Political Science Review/Rivista Italiana di Scienza Politica, 49 (3), 263-77. https://doi.org/10.1017/ipo.2018.23
  • Park, Sanghee (2022). «Gendered leadership during the COVID-19 pandemic: how democracy and representation moderate leadership effectiveness». Public Management Review, 24 (11), 1.802-1.823. https://10.1080/14719037.2021.1937294
  • Pelowski, Matthew (2021). «Did Federalism Impact the Capacity for Public Health Policy Response to COVID-19? The Case of Germany». Working Papers Series, 10. https://orb.binghamton.edu/working_paper_series/10
  • Piscopo, J. (2020). «Women Leaders and Pandemic Performance: A Spurious Correlation». Politics & Gender, 16 (4), 951-959. https://doi.org/10.1017/S1743923X20000525
  • Piscopo, Jennifer M. y Och, Malliga (2021). «Protecting public health in adverse circumstances: subnational women leaders and feminist policymaking during COVID-19». Gender & Development, 29 (2-3), 547-568. https://doi.org/10.1080/13552074.2021.1982481
  • Popelier, Patricia y Bursens, Peter (2022). «Managing the Covid-19 Crisis in a Divided Belgian Federation». En: Steytler, Nico (2022) (ed.). Comparative Federalism and Covid-19. Combating the Pandemic. Taylor & Francis. https://doi.org/10.4324/9781003166771
  • Praud, Jocelyne (2012). «Introduction: Gender Parity and Quotas in European Politics». West European Politics, 35 (2), 286-300. https://doi.org/10.1080/01402382.2011.648007
  • Ryan, Michelle K.; Haslam, S. Alexander; Morgenroth, Thekla; Rink, Floor; Stoker, Janka y Peters, Kim (2016). «Getting on top of the glass cliff: Reviewing a decade of evidence, explanations, and impact». Leadership Quarterly, 27 (3), 446-455.
  • Smith, J. C. (2020). «Where Are the Women? Descriptive Representation and COVID-19 in U. K. Daily Press Briefings». Politics and Gender, 16 (4), 991-1.000. https://doi.org/10.1017/S1743923X20000513
  • Steytler, Nico (2022) (ed.). Comparative Federalism and Covid-19: Combating the Pandemic. Taylor & Francis. https://doi.org/10.4324/9781003166771
  • Stockemer, Daniel y Sundström, Aksel (2018). «Women in cabinets: The role of party ideology and government turnover». Party Politics, 24 (6), 663-673. https://doi.org/10.1177/1354068817689954
  • Vickers, Jill (2013). «Is Federalism Gendered? Incorporating Gender into Studies of Federalism». Publius: The Journal of Federalism, 43 (1), 1-23. https://doi.org/10.1093/publius/pjs024
  • Waylen, Georgina (2021). «Gendering political leadership: hypermasculine leadership and Covid-19». Journal of European Public Policy, 28 (8), 1.153-1.173. https://doi.org/10.1080/13501763.2021.1942160
  • Windsor, Lea; Reinhardt, Gina; Windsor, Alistair; Ostergard, Robert; Allen, Susan; Burns, Courtney y Wood, Reed (2020). «Gender in the time of COVID-19: Evaluating national leadership and COVID-19 fatalities». PLOS ONE, 15 (12), e0244531. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0244531
Fuente de los datos: Dialnet