Information structure and language dominance in subject pronoun resolution in Catalan-Spanish bilingualism

Résumé

La resolució de l’anàfora pronominal, i en particular la interpretació dels pronoms de subjecte nuls i explícits, és un fenomen complex de la interfície sintaxi-pragmàtica. Per una banda, s’ha demostrat que és sensible a múltiples factors, que amb freqüència s’han solapat en investigacions prèvies, com ara la funció sintàctica, l’estatus informatiu, o la posició lineal i jeràrquica de l’antecedent (Carminati, 2002; de la Fuente, 2015; Torregrossa et al., 2020). Per una altra banda, s’ha definit com a especialment costosa per als parlants bilingües: vulnerable a la influència translingüística i als efectes del bilingüisme per se, consistents en l’ús d’una estratègia bilingüe que donaria lloc a la sobreextensió—o indeterminació—de les propietats dels pronoms explícits (Sorace, 2011). Aquest estudi es proposa, en primer lloc, examinar com i fins a quin punt els factors sintàctics, pragmàtics i seqüencials contribueixen a la interpretació dels pronoms nuls i explícits en català i en espanyol mitjançant la manipulació de l’estructura informativa (comparant oracions canòniques, topicalitzacions de l’objecte via dislocació a l’esquerra, focalitzacions del subjecte via oracions escindides i focalitzacions de l’objecte via oracions escindides). En segon lloc, es proposa investigar si la dominança lingüística afecta la resolució pronominal en bilingües català-castellà primerencs i altament funcionals, tant en oracions canòniques com en oracions amb estructures informatives marcades, que hi afegeixen complexitat. Fent ús d’un disseny bidireccional, bilingües català-castellà amb diferents perfils de dominança lingüística (catalanodominants, equilibrats i castellanodominants) van completar dues tasques de selecció forçosa equivalents en català i en castellà, i un grup de monolingües de castellà va completar la tasca en castellà. En síntesi, l’impacte observat de l’estructura informativa en l’anàfora pronominal avala una visió multifactorial específica per a cada forma pronominal (Kaiser i Trueswell, 2008), semblant en català i en castellà; no es va identificar un factor predominant (sintàctic, pragmàtic o seqüencial) i les preferències interpretatives de cada forma pronominal es van veure afectades per una combinació de factors diferents. Mentre que els pronoms nuls tendeixen a preferir antecedents subjecte i tòpic (mostrant sensibilitat a factors sintàctics i pragmàtics), els pronoms explícits tendeixen a preferir antecedents objecte i en segona posició, una posició jeràrquicament més baixa (mostrant sensibilitat a factors sintàctics i seqüencials). En les oracions canòniques, es va observar microvariació entre les dues llengües objecte d’estudi, ambdues de subjecte nul i tipològicament semblants: malgrat que ambdues llengües segueixen les prediccions de la Hipòtesi de la Posició de l’Antecedent (Carminati, 2002), els pronoms de subjecte nuls i explícits en català mostren preferències més polaritzades que en castellà bilingüe i monolingüe (Bel i García-Alcaraz, 2018). En aquestes oracions canòniques, s’hi va observar influència translingüística unidireccional del castellà cap al català (Romano, 2019), modulada per la dominança lingüística: a major dominança del castellà, major influència (i.e., major flexibilització dels biaixos del català). En estructures informativament marcades, no es van apreciar efectes de dominança lingüística (ni de bilingüisme), la qual cosa suggereix que els bilingües català-castellà no recorren a una estratègia bilingüe, com es derivaria de la Hipòtesi de la Interfície (Sorace, 2011). En conjunt, aquests resultats demostren que els pronoms de subjecte nuls i explícits manifesten una sensibilitat diferent a la interacció entre factors sintàctics, pragmàtics i seqüencials, que la influència translingüística pot aparèixer en contextos de microvariació, modulada per la dominança lingüística, i que l’ús d’una estratègia bilingüe en la resolució de l’anàfora pronominal no sembla que es pugui generalitzar en poblacions de bilingües primerencs i altament funcionals.