Evaluación y educación preventiva de familias desde las claves de la parentalidad positiva

  1. Arranz Freijo, Enrique
  2. Olabarrieta, Fernando 1
  3. Manzano, Ainhoa 2
  4. Barreto, Florencia 1
  5. Roncallo, Claudia P. 1
  6. Sánchez Murciano, Maialen 3
  7. Rekagorri, Joana 4
  8. García, Maria Dolores 5
  1. 1 Dept. de Processos Psicològics Bàsics i el seu Desenvolupament. Facultat de Psicologia UPV/EHU. Campus Ibaeta.
  2. 2 Dra. en Psicologia. Sòcia fundadora d'ETXADI. Centro Universitario de Psicología de la Família.
  3. 3 Llicenciada en psicologia i psicopedagogia. ETXADI: Centro Universitario de psicología de la família
  4. 4 Llicenciada en psicologia. ETXADI: Centro Universitario de psicología de la família
  5. 5 Cap del servei d'infància i família del Dept. de polítiques socials i salut pública. Ajuntament de Vitòria-Gasteiz.
Montrer des affiliations +
Revue:
Educación social: Revista de intervención socioeducativa

ISSN: 1135-8629

Année de publication: 2016

Titre de la publication: Nous enfocaments per a velles problemàtiques en l’educació social

Número: 64

Pages: 11-27

Type: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccès ouvert editor

D'autres publications dans: Educación social: Revista de intervención socioeducativa

Résumé

En aquest treball es presenten els resultats d’una experiència d’avaluació i educació preventiva duta a terme amb cinquanta famílies amb infants de dos anys d’edat. Les famílies són avaluades a través d’una entrevista en visita domiciliària, seguidament reben unes pautes de criança per a posar en pràctica en la seva vida diària. Els resultats aporten dades empíriques que avalen la pertinència de posar en marxa una estratègia d’avaluació i educació preventiva familiar en els àmbits educatiu, sanitari i de serveis socials.

Références bibliographiques

  • Anaut, M.; Cyrulnik, B. (2014). Résilience. De la recherche à la pratique. Odile Jacob.
  • Arranz, E.; Olabarrieta, F.; Manzano, A.; Martín, J.L.; Galende, N. (2014). Etxadi–Gangoiti scale: a proposal to evaluate the family contexts of two-year-old children. Early Child Development and Care, 184(6), 933-948.
  • Arranz, E.; Oliva, A.; Sánchez de Miguel, M.; Olabarrieta, F.; Richards, M. (2010). Quality of family context and cognitive development: a cross sectional and longitudinal study. Journal of Family Studies, 16, 130–142.
  • Arranz, E.; Olabarrieta, F.; Manzano, A.; Martín, J. L.; Galende, N.(2012). Escala Etxadi-Gangoiti: una propuesta para evaluar los contextos familiares de niños de 2 años de edad. Revista de Educación, 358, 218-237.
  • Arranz, E.; Oliva, A. (2010). Desarrollo psicológico en las nuevas estructuras familiares. Madrid: Pirámide.
  • Arranz Freijo, E. B.; Olabarrieta Artetxe, F.; Manzano Fernández, A.; Martín Ayala, J. L.; Galende Pérez, N. (2014). Etxadi Gangoiti scale: a proposal to evaluate the family contexts of two year-old children. Early Child Development and Care, 184(6), 933-948.
  • Asmussen, K. (2012). The evidence based parenting practitioner’s handbook. Routledge.
  • Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz (2009). Plan local de infancia y adolescencia del Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz. Colección tema municipales. Vitoria Gasteiz: Ayuntamiento de Vitoria Gasteiz.
  • Barudy, J.; Dantagnan, M. (2005). Los buenos tratos a la infancia. Barcelona: Gedisa.
  • Blair, C.; Raver, C. C.; Berry, D. J. (2014). Two approaches to estimating the effect of parenting on the development of executive function in early childhood. Developmental psychology, 50(2), 554.
  • Bloomfield, L.; Kendall, S. (2012). Parenting self efficacy, parenting stress and child behaviour before and after a parenting programme. Primary health care research & development, 13(04), 364-372.
  • Caldwell, B.; Bradley, R. (1984). HOME observation for measurement of the environment. Little Rock, AR.: Centre of Child Development and Education. University of Arkansas at Little Rock.
  • Carneiro, P.; Meghir, C.; Parey, M. (2013). Maternal education, home environments, and the development of children and adolescents. Journal of the European Economic Association, 11(s1), 123-160.
  • Crosnoe, R. (2015). Continuities and consistencies across home and school systems. In Processes and Pathways of Family School Partnerships Across Development (pp. 61-80). Springer International Pu-blishing.
  • DeHart, T.; Pelham, B. W.; Tennen, H. (2006). What lies beneath: Parenting style and implicit selfesteem. Journal of experimental so-cial psychology, 42(1), 1-17.
  • Galende, N.; de Miguel, M. S.; Arranz, E. (2011). The Role of Phy-sical Context, Verbal Skills, Non‐parental Care, Social Support, and Type of Parental Discipline in the Development of ToM Capacity in Five Year Old Children. Social Development, 20(4), 845-861
  • Hanington, L.; Heron, J.; Stein, A.; Ramchandani, P. (2012). Parental depression and child outcomes is marital conflict the missing link? Child: care, health and development, 38(4), 520-529.
  • Huerta, M. D. C.; Adema, W.; Baxter, J.; Han, W. J.; Lausten, M.; Lee, R.; Waldfogel, J. (2013). Fathers’ leave, fathers’ involvement and child development: Are they related? Evidence from four OECD countries (No. 140). OECD Publishing.
  • Institute for public care (2012). Early intervention and prevention with children and families. Getting the most from team around family systems. Oxford Brookes University: Oxford.
  • Institut nacional d’estadística INE- (2011). Enquesta sobre l’ús del temps, recuperat de http://www.ine.es/prensa/np669.pdf.
  • Jæger, M. M. (2012). The extended family and children’s educational success. American Sociological Review.
  • Lugo‐Gil, J.; Tamis‐LeMonda, C. S. (2008). Family resources and parenting quality: Links to children’s cognitive development across the first 3 years. Child development, 79(4), 1065-1085.
  • McPherson, K.; Kerr, S.; McGee, E.; Cheater, F.; Morgan, A. (2013). The role and impact of social capital on the health and wellbeing of children and adolescents: a systematic review. Glasgow Centre for Population Health: Glasgow.
  • Milteer, R. M.; Ginsburg, K. R.; Mulligan, D. A.; Ameenuddin, N.; Brown, A.; Christakis, D. A.; Levine, A. E. (2012). The importance of play in promoting healthy child development and maintaining strong parent child bond: focus on children in poverty. Pediatrics, 129(1), e204-e213.
  • Morrison, J.; Pikhart, H.; Ruiz, M.; Goldblatt, P. (2014). Systematic review of parenting interventions in European countries aiming to reduce social inequalities in children’s health and development. BMC public health, 14(1), 1040.
  • Pourtois, J. P.; Desmet, H. (2006). La educación postmoderna. Madrid: Editorial Popular.
  • Recomanació Rec. 19 (2006). Comité de Ministros a los estados miembros del Consejo de Europa. Políticas de apoyo al ejercicio positivo de la parentalidad, recuperat de: http://www.coe.int/t/dg3/youthfamily
  • Rodrigo, M. J.; Amorós, P.; Arranz, E.; Hidalgo, M. V.; Maiquez, M. L.; Martín, J. C.; Martinez, R.; Ochaita, E. (2015). Guía de buenas prácticas en parentalidad positiva, un recurso para apoyar la práctica profesional con familias. Madrid: FEMP y Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.
  • Spagnola, M.; Fiese, B. (2007). Family routines and rituals: a context for development in the lives of Young children. Infant & Young Children, 20, 4, 284-299.
  • Velasco, D.; Sánchez de Miguel, M.; Egurza, M.; Arranz, E.; Aranbarri, A.; Fano, E.; Ibarluzea, J. (2014). Family context assessment in a public health study.Gaceta Sanitaria, 28(5), 356-362.
La source de données: Dialnet