El pensament pedagògic a l'obra de Joan Mascaró i Fornés

Abstract

En els nostres dies qualsevol dimensió de la pau es troba lligada a processos de canvi i de transformació individuals, socials i estructurals implícits en el traspàs d’una cultura de violència a una cultura de pau. Després de tot un ampli recorregut bibliogràfic sobre el tema de la cultura de pau i de no violència, Joan Mascaró, ens dóna l’oportunitat d’aprofundir des d’una perspectiva personalista i humanista, amb idees valuoses per abordar una pedagogia per a l’esperança. Les seves aportacions es troben en el terreny de l’espiritualitat necessària per fer possible la implementació de la cultura de pau. Mascaró beu de les fons de l’ideari noucentista, de les fonts de la renovació cultural amb vocació pedagògica i educadora basada en la intervenció. És a partir d’aquí que Mascaró augmenta l’esperança de viure un món millor inspirat en l’educació. Aquesta esperança en l’educació, juntament al seu bagatge personal i a la recerca espiritual, fan que solidifiqui el convenciment personal del fet que el canvi ha de partir d’un mateix i que, el coneixement d’un mateix, és el coneixement cabdal. A l’hora de plantejar la recerca sobre l’obra de Joan Mascaró, se’ns presenta la dificultat de les fonts. Mascaró va publicar poc, tot i que a la seva vida va produir molt més, en forma de cartes, conferències, intervencions en la ràdio, etc. Joan Mascaró va voler traslladar el sentit oriental a la mentalitat occidental i ho va fer de forma profunda, amb la qual cosa la seva producció va ser molta més de la que va acabar publicant. L’autor parla del tema de l’espiritualitat amb la capacitat d’un expert en cultura oriental. Ho demostra en la profunditat de les seves paraules i en l’ús d’alguns dels conceptes provinents de la filosofia oriental, als quals una persona no formada en aquesta filosofia no podria abastar. Mascaró tenia un ideari pedagògic tot i que la intenció de la seva obra no fos proposar de forma explícita un concepte d’educació, ni tampoc fer cap tractat de pedagogia. La idea d’educació de la qual parla Mascaró és amplia i va molt més enllà de l’academicisme. Per ell l’educació s’ha de fonamentar essencialment en l’home i en la seva interioritat. El saber bàsic i fonamental per a l’autor és el coneixement d’un mateix i el creixement de la pròpia consciència. L’espiritualitat que parteix del coneixement d’un mateix i és completa forjant allò que considera valuós a partir de l’amor.. L’espiritualitat en l’obra de Mascaró és un principi pedagògic fonamental. El camí de la formació de la persona ha de passar necessàriament per la interioritat. Aleshores ningú pot ser educat sinó que cada un s’educa. L’educació com l’espiritualitat és vivència personal.